Només queda l'escriure

Un relat de: Mena Guiga
Només queda l'escriure quan no queda res, si tens l'escriure. Fins i tot qui no el té i sí el té amb la paraula.

Perquè fa ser el que es parla escrivint i el que escrivim parlant quan equivalen a un 'només' que és tot, quan prové de l'ésser subtil que som. Només així.

Només no és poc. Si no hi ha un 'només' no hi ha res.

Quan no hi ha res...què fas?

Comentaris

  • Anaïs | 11-05-2013

    Per cert... que sexi que estàs Mena...

  • Octubrenca havies de ser![Ofensiu]
    Anaïs | 11-05-2013

    Relat octubrenc per naturalesa. Eiiii, i amb molt d'orgull!
    Realment els que escrivim, encara que sigui de forma amateur, tenim una gran sort, ja que tenim una forma de passar-nos-ho bé, de compartir, de desfogar-nos...
    Una abraçada,
    Anaïs

  • Lloança al escriure[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-05-2013 | Valoració: 10

    Escriure és molt. És comunicació. És oferir i rebre. Encara que el rebre tarda i a vegades no arriva. Escriure un tresor. I el només tresor i mug.

  • tresors de paraules.[Ofensiu]
    ales de foc | 10-05-2013 | Valoració: 10

    quan no hi ha res, tenim tot: tenim l'escriptura. El nostre legat.
    Les nostres paraules mudes prenen força. La nostra feblesa es torna el gegant més poderòs al ritme dels nostres versos.

    tenim un tresor. Cuidem-lo.


    una abraçada literària.

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com