Només pot ser amic

Un relat de: Jaumedelleida

Era el primer cap de setmana després de la meva ruptura amb l'Arnau i vaig voler fugir d'immediat en un lloc plàcid a prop del mar just on l'Angel m'oferí gentilment el seu apartament.

L'inici de la foscor avançava puntualment com cada jorn en aquestes èpoques d'estiu, essent del tot necessari que així fos perquè la natura seguint els passos del seu precís i incansable rellotge, propiciés una nova claror en d'altres indrets distints al que aleshores jo em trobava. Ben segur que una bona part del món deuria ja estar ansiejant com cada dia a la mateixa hora si fa o no fa, la llum que els meus ulls començaven a enyorar i es resistien a perdre-la. Ben al contrari doncs, que els ulls dels habitants de les llunyanes contrades que volien rebre esperançats la nova aurora.
Aquest era l'única dèria que em venia al pensament quan contemplava la posta de sol, i em va saber greu que l'astre daurat se m'amagués tot i que l'espectacle que m'oferia fos una curta i bucòlica imatge. Volia que romangués sempre així, que no finís. Jo em volia resistir. El meu egoisme però, no em permetia en aquells moments adonar-me'n de la meva estupidesa. Vaig romandre encara una bona estona estirada damunt la tovallola, amb l'única companyia adossada en la meva encara humida i bruna pell, de petits grans d'arena que més tard vaig haver d'expulsar-me al col·locar-me les dues úniques peces de tèxtil que esperaven dins de la bossa de bany. Amb el record d'aquella reflexió durant els meus darrers minuts en postura bocaterrosa contemplant amb una incipient recança l'horitzó, vaig aixecar-me de la sorra, congratulant-me que la negror que ja s'insinuava al cel llunyà seria notablement compensada pels neons que del meu lloc estant, es distingien tímidament entre les lluques i pinassa que rodejava la petita caleta que vaig descobrir en fugir de l'aglomeració urbana, uns quatre quilòmetres enllà.

La veritat, no sé com vaig poder anar-hi tota sola a aquell indret, sense esperar l'arribada de l'Àngel que al cap i a la fi, no trigaria ni un dia a que es presentés a l'apartament que gentilment em prestà, però l'impuls de voler desprendre'n quan més aviat millor de totes les meves preocupacions i infortunis amorosos va poder més que l'espera del meu millor amic. Volia trobar-me ni que fos tan sols unes hores, sola, nua, sense cap atuell físic damunt meu. Penso que així sense cap indumentària i veient-me despullada davant la immensitat del mar, m'ajudaria a retrobar-me més a mi mateixa i no ocupar-me de les banalitats de si això em cau bé, o si em queda millor aquesta o l'altra peça, com solia fer sempre per agradar al gust exigent de l'Arnau. Però de què em serví complaure'l, si al cap i a la fi només m'ho exigia per fer créixer la seva libido i poder cardar-me a la mínima de canvi?-.Tot i que a mi em feia tornar boja la relació amb ell, arribà el moment en què vaig haver-me de plantejar si l'amor només consistia en follar i prou. I finalment ho vaig tenir clar. No em servia com a parella formal.

L'Àngel, és i ha estat sempre el meu millor amic. El pobre sé que m'ha anat al darrera moltes vegades i jo quin poc cas l'hi he fet, però ho confesso, no m'agradaria com a parella. Sí però que ara li agraeixo de veres que em deixés el seu petit habitacle de la costa. M'agrada recordar com sempre que em sentia sola i coneixia algun nou amic, -abans de lligar-me l'Arnau-, li ho comentava a ell, i sempre s'avançava a oferir-me els seu serveis amb aquesta frase que li recordo quasi estereotipada i que va deixar-me anar alguna vegada, i amb molta més èmfasi encara, en aquesta ocasió:

-"Si per aquest contratemps, necessites d'algú que t'ajudi, compta amb mi pel que vulguis. Jo et puc donar tot el que ara et faci falta; companyia, solidaritat, afecte, amor i també sexe, si calgués."

Pobre! És molt bon jan l'Angel i sé com se les ha arribat a enginyar per intentar poder-me, si més no, tastar-me ni que fos per un sol cop, sense que obtingués mai resultats positius. Me l'estimo molt però com si fos un germà i no m'hi veig pas sortint-hi de parella i arribar a fer l'amor amb ell ni que fos una sola vegada. El conec massa. Potser ho fa això.

Es va fer tard i ja de negra nit em dirigí a l'apartament només amb el fulard semitransparent a sobre que feia entreveure les dues peces que duia posades. Un cop a dintre, vaig dutxar-me i sense secar-me prengué un refresc de la nevera, i un parell d'iogurts. Vaig tombar-me al llit, tota humida encara, des d'on em veia ben nua a través del mirall. No cal dir que sola vaig poder gaudir sexualment amb l'ajut de la simple visió del meu propi cos. No em desagrado. A l'endemà ja arribà l'Angel, i tot i que ambdós vam gosar banyar-nos nus en la mateixa cala que jo a la vigília, l'únic que se'ns va despertar junts i que després varem compartir, fou les ganes de menjar-nos una paella.

El viatge de tornada fou d'allò més agradable, si bé vaig notar com de reprimit se sentia el meu amic per no haver-me pogut prestar el seus serveis com sovint solia oferir cada cop que em sentia deprimida o en fallida amorosa. L'amor era impossible entre nosaltres i un coit només hagués fet que distanciar-nos, més que no pas unir-nos.

El que sí li agraeixo molt però, és que des de sempre i més ara encara, després de tot, continuaré poder disposant del seu apartament per quan torni a sentir-me sola i desconsolada sexualment.

Comentaris

  • Un bon amic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-03-2010 | Valoració: 10

    Només pot ser amic, però caram és un bon amic !
    M'agrada la naturalitat amb que toques un tema on el sexe i l'amistat hi juguen un paper important.
    I per damunt de tot l'amistat no és perd si és ferma i autèntica.
    He passat una bona estona i també m'has fet reflexionar, cal posar a la balança totes les bones qualitats dels amics !
    Una sincera abraçada de tot cor,
    Núria

  • Hormones al poder!!![Ofensiu]
    llamp! | 23-03-2010 | Valoració: 10


    Aquesta noia sí que està aliberada sexualment, donat que dubta de si fer l'amor amb la seva parella o amb el seu amic (m'ha semblat intrpretar).

    El teu relat és molt descriptiu. Descrius i descrius amb verbs "estàtics", amb verbs que no duen gaire acció, però, que en adjectivar-los ens fan veure el pensament de la protagonista amb tota claredat i detall.

    Felicitats pel teu relat eròtic. Veig que se't dóna bé l'erotisme. Crec que tens un llibre de temàtica eròtica plublicat, m'equivoco? Qui sap si un dia me'l llegiré!

    Trobo a faltar en la literatura catalana premis importants de literatura eròtica. Fa falta més noradrenalina catalana en els premis literaris, més feromones i testosterona!!!

    Hormones al poder!!!

    llamp!

  • Amic Jaume[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-03-2010 | Valoració: 10

    Ni que no hagués vist el nom de l'autor del relat, hagués reconegut el teu estil inconfusible d'escriure. No només per la temàtica, que també, sinó per com fas anar les paraules en el relat.
    Ets tu i sempre seràs tu.

    Petons

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com