Només nosaltres podem fer, decidir i canviar

L'ombra fosca que darrere s'ha quedat.
Puc veure un nou camí format de peçes que entrellaçades entre elles, encaixen a la nostra vida.
I que si ha passat?
Si les ombres del camí desapareixen, serà perquè jo hi he posat fi. I fins que no comenci aquesta caça, res no podrà canviar. Perquè el meu futur està a les meves mans. Jo puc triar entre dues coses.

Seguir endavant, per ser feliç. O . Resignar-me, entristir-me, no acceptar per por i obtenir un segon fracàs.

El camí fàcil? La tristesa.

Que és el que fa forta, insuperable i magnifica persona?
El fet i la capacitat, que té en superar el fracàs. Obtenir la victòria i l'èxit, és superar allò que t'ha vençut.
Només llavors és quan de debò obtens un èxit.

Resignar-te? Entristir-te? I no fer res?
NO.
Fàcil és entristir-se per haver obtingut una derrota.
Resignar-se, és vaguetat, és no acceptar el que passa, és anar en contra direcció pel camí. Ens resignem pels altres? Potser sí. Pensem que és el que volem.

Començar el camí per superar-ho, és entristir-te, acceptar- ho i el més important, veure que allò no et farà parar.

Allò que mou a les persones, als animals a moure's, a les plantes a obtenir mitjançant les arrels, als ocells a emigrar…. Allò que ens fa moure a tots, és:


LA VIDA. Una vida, amb tots els seus defectes i després èxits. Només si volem i ens ho proposem obtindrem èxits, per tant obtindrem la nostra formació com a persones.
Mai èxits que vulguin deixar les altres persones endarrere, mai èxits discriminatoris, mai èxits que comportin el fracàs als altres..

Aquest èxit no és el que ens farà bones i formades persones.