Només l'amanida

Un relat de: touchyourbottom
El vidre era del de durar i durar i durar i si es trenqués de fer-se cent i mil i un milió de bocins, per contrapartida. Del to verd ampolla i verd oliva i verd prat i verd poma i verd oca i verd maragda tots junts, conformant una varietat d'aquell color només així descriptible...com ho era el sabor orgàsmic -i molt més- dels tomàquets madurs i també alguns d'immadurs tallats a rodanxes gruixudes barrejats amb ceba picaca, pebrot dolç trinxat i arbequines de l'alegria forta i menuda. I el daurat d'un oli gens emulable per un raig de llum. Un pensament de sal, també, per potenciar l'arxisublim menja. Les dents anhelaven enfonsar-se en la carn de les hortalisses.

-Només l'amanida. Ei, ara et porto una copa de vi malva-cirera-remolatxa.

-Amb pols tendra de verdolaga?

-Si vols...

El 'si vols', temptador, impedí que comencés a sucar pa del bo al bassiol flairós i atractívol de la suprema amanida sana, saníssima.

Però que cony coi carai recaram...una figura irreal s'interposava al gaudi buscant, ho veia a venir, platxèria. Era un 'jo' que se li desprenia, que, cansat de tenir el fetge inflamat, desitjava vomitar ràbies.

-Va, descarrega. Aquest plat deliciós esperarà ampliant essència, fermentant l'esclat...uf.

Amb el consentiment, dos pesos presos en l'enfilall que sempre tenia -com tothom i qui no en té menteix- varen poder caure.

-Que cap bàscula us mesuri, res n'ha de fotre, va.

-Sí, una amistat reduïda a coneixença, amb disciplina assoleix un cert grau d'èxit. Sí, t'emprenya. Et molesta perquè també pots i a més tens una energia més genuïna, tot i que cal evitar comparacions, aisss. L'èxit, en canvi, se l'enduu aquella persona. Qui li provi. Et desaferres de l'enveja, ho fas reduint-la als ingressos econòmics, no a la feina que fa en sí. Això t'ajuda moltíssim. T'aplaudeixes. El que fa l'entusiasma, però a tu no t'interessa prou. Per tant, els gelos no et serveixen. Que bé, no?

Com lluïa, el plat gros i fondo, somrient, animant a concloure l'extirpació d'aquell parell de noses.

-Segona!

Veié una ploma d'ocell de mida petita, orientada cap a la dreta, mentre que l'au, que aparegué de cop, feia saltirons per la banda contrària.

-La ploma es queda, lleugera, despresa. Segueix volant. I, va, un càncer a la cavitat bucal algú que no fuma ni menja brutícia industrial ni es fereix les genives amb implants...no, no li hauria de tocar. Va morir-ne, la Glis, quan hauria d'haver estat la Meraia, que va de rica amb les ungles arreglades assenyalant i indicant amb sospirs d'afectació, i anant d'artista sense estudis...i que vol ser senyora. Li toca netejar bàters, sí, a la Meraia i no pas plorar perquè va haver de pagar els serveis d'una empresa que li va enviar una persona més treballadora que ella i en dir-li els honoraris finals va plorar la Meraia, gastar-los així per tenir un ridícul pis a punt sent incapaç de combinar el seu ínfim món laboral amb el bebè que per postres li va sortir que gastava moltes hores dormint què més volia. I no, no li tocà finar a la Meraia sinó a la Glis, que ho donava tot i era humil. Odio les teves ungles, en somnis te les tallaré, Meraia!

Va picar de mans amb tanta potència que li van fer mal i quasi s'eixordà. Com desenquistava merda!

-I ara, tu: et permets només l'amanida. Només l'amanida. Inclou el vi, sí. La teva diguem-ne curació (segurament hauràs de repetir-la, un de tant en tant més espaiat, estàs creixent, t'estimo)- li va fer la figura en xiu-xiu a una orella.- I si esbatanen els ulls, sentint-se aludides les persones aludides -un pessigolleig en un braç o cama els corrobora que 'et parles' d'elles-, mira, tu, que s'hi fotin fulles. Tu ets primer i tu t'has d'expressar sense pèls a la llengua, no anirien bé per degustar l'amanida. Només l'amanida, ara, i...sigues!

Comentaris

  • Amanida divina[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-08-2018

    Ostres, quina gana m’has fet venir. És que és l’hora. I tinc tomàquets de l’hort del meu pare, madurs de juliol i agost, sucosos i dolços, suaus de mossegar. I tinc olives, i pebrot... Buuffff estic salivant pensant en el raig daurat que ho amararà tot...
    Està bé netejar el pap abans d’una bona menja. Així la podem gaudir en tota la seva esplendor.
    (Per cert, segon relat teu seguit en que parlen de tallar les ungles fastigoses, aquí el subconscient vol dir alguna cosa...hahaha)

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).