Només la mútua carícia.

Un relat de: onatge

Tanquem els ulls
quan la boira d'estimar
ens els fa tancar.
I respirem amb la brisa
quan ja hem fet el cim.
I com en el poema
paraula a paraula,
ens besem cos a cos...

Avui és la joventut
que demà serà d'ahir.
Esdevenim passatgers
dels nostres llavis
com dos camins buits i paral·lels.


La carícia mandrosa
finalment aixeca el cap.
La flor més flor
acaba perdent els pètals.
Es despulla per la vida.
Vivim envoltats de gent,
però en realitat vivim i morim
en la més deserta soledat.
Però hi ha una abraçada de passió
que neix de les arrels.
Traspassem el llindar de la porta
i de vegades ja no podem
tornar a entrar.
Acabem reconeixent una cara i un cos
però la vida ens fa dos desconeguts.
Només la mútua carícia
ens retorna als orígens.


onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com