Cercador
Només la mútua carícia.
Un relat de: onatgeTanquem els ulls
quan la boira d'estimar
ens els fa tancar.
I respirem amb la brisa
quan ja hem fet el cim.
I com en el poema
paraula a paraula,
ens besem cos a cos...
Avui és la joventut
que demà serà d'ahir.
Esdevenim passatgers
dels nostres llavis
com dos camins buits i paral·lels.
La carícia mandrosa
finalment aixeca el cap.
La flor més flor
acaba perdent els pètals.
Es despulla per la vida.
Vivim envoltats de gent,
però en realitat vivim i morim
en la més deserta soledat.
Però hi ha una abraçada de passió
que neix de les arrels.
Traspassem el llindar de la porta
i de vegades ja no podem
tornar a entrar.
Acabem reconeixent una cara i un cos
però la vida ens fa dos desconeguts.
Només la mútua carícia
ens retorna als orígens.
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
392542 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com