Només hi ha un camí

Un relat de: markitus

Diferents mitjans de comunicació han anvançat part de les decisions que poden prendre els jutges del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Ja sabem tots que és allà a conseqüència d'un recurs d'inconstitucionalitat presentat pels amics del PP. Ja recordem tots que en el seu moments els amics de Madrid ja hi van fer una primera repassada retallant-lo de manera considerable abans de ser aprovat. Doncs bé, ara sembla que gràcies a aquest recurs encara el retallaran més, i si abans era un full de dina 3 ara serà paper de fumar.
No me vull extendre amb l'estatut si no que només en un punt, el que fa referència al dret i deure de tots els ciutadans de Catalunya a conèixer el català i el castellà, doncs pel que sembla eliminaran el català d'aquest punt. Amb això han acabat de podar l'alzina per convertir-la en un bonsai, han dictat sentència de mort al català, una llengua mil·lenària com la resta de llengües sorgides a partir del llatí, com sabem tots, o gairebé tots, perquè encara hi ha qui pensa que el català és un invent per molestar.
No em dedicaré a deixar anar tota mena d'improperis contra els responsables de tot això, sinó a expressar pel que per mi significa més enllà de la política i altres coses.
La llengua catalana és la llengua amb la que penso, la que uso amb familiars i amics, la que utilitzo per interactuar amb altres persones en el cas que m'entenguin. Per tan forma part de mi, és la meva llengua natural, és així, jo no ho he triat, he nascut aquí i m'he criat sentint el català i dient les meves primeres paraules en aquest idioma. No és un sentiment patriòtic, és d'una altra mena, és una part de mi i m'ajuda a expressar el que penso, la que ajuda a els altres a entendre com sóc, per molt que estudiï altres idiomes, fet que m'encanta, la meva primera llengua és i serà sempre el català.
Estic encantat de saber el castellà, és una llengua molt bonica, però també m'agrada poder expressar-me en anglès i en totes les llengües que pugui, m'ajuda a enriquir-me. Els idiomes no són armes, són eines per a la comunicació, ningú inventa llengües de destrucció massiva, sinó armes o inventa estratègies per intentar eliminar altres cultures. Les llengües mai faran mal a ningú, tot al contrari, elles patiran les conseqüències d'instints imperialistes. Darrera de cada llengua hi ha una cultura i una manera de veure el món diferent, que no vol dir que sigui una millor que l'altra, totes són bones i cadascú ha de triar la que li escau més bé.
El català és la llengua natural d'aquest territori desde fa molts segles, des de que el llatí vulgar va deixar de ser del tot la llengua importada per les tropes romanes. Ha anat evolucionant i seguirà fent-ho si segueix viva. Si mirem la història res ha quedat per sempre, hi ha hagut llengües que han desaparegut però les que sobreviuen evolucionen i amb el pas del temps varia tant que acaba sent tant diferent que s'acaba formant un nou idioma, aquesta seria l'evolució natural d'un idioma, el llatí per exemple, no ha mort, sinó que ha evolucionat fins a transformar-se en el català, castellà, italià, francès, rumanès, etc, per tant segueix viu. Cal recordar que n'hi ha d'altres que han desaparegut o estan en perill de desaparèixer, l'aragonès per exemple.
Amb tot aquest rollo anterior el que vull dir és que sóc conscient que d'aquí a mil anys el català no serà com el coneixem nosaltres, potser ja no s'anomenarà català, però és l'ordre natural de les coses, m'agradaria que el meu idioma tingués la vida que l'evolució li permeti, no m'agradaria que morís a conseqüència de la intolerància històrica dels que no ens entenen, de botiflers encegats per les seves ambicions, ni tampoc per polítics maldestres més preocupats per la seva cadireta al govern que per defensar el que toca, tant amb la llengua com en altres coses.
El títol d'aquest escrit és "Només hi ha un camí", i és el de la independència. Ningú em garanteix que no desapareixi el català, però com a mínim la responsabilitat de que això passi seria al 100% nostre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

29517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.