Només et puc dir que em sento feliç

Un relat de: ITACA

Estic feliç SI
A nascut un amor que combateix tot
Virus d'ordinador,
Males cares, crits innecesaris
Només et puc dir que em sento feliç
Per fi aquella felicitat inexistent
Em demostra que hi ha sorolls al silenci
I rialles màgiques a les cançons.
Tothom parla de mi i jo ballo
Perquè res no te sentit.
Demà potser torno a casa
Amb records que semblaven oblidats
Però avui només et puc dir que em sento feliç
I que demà sera un altre dia
Però el somriure d'avui no es perdrà mai.

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    AINOA | 24-04-2005 | Valoració: 10

    Felicitats noia.
    M'agradat l'alegria i la frescura que es percebix en aquest relat.
    Molt bonic.

  • Demà...[Ofensiu]
    annah | 20-04-2005 | Valoració: 10

    serà una altre dia, però el somriure d'avui no es predrà mai...!!!

    Fabulós noia!!! Fenomenal!!!

    I, m'alegro que et sentis tan i tan feliç!!!
    És un poema molt maco!!

    Felicitats!!!

    Anna

  • un dia...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    feliç, una sensació plena, un nou amor... sentiments que exploten dins i surten amb força que omple i et fa somriure...
    només cal desitjar-te que aquesta felicitat duri i duri i el dia es faci etern...
    un petó i una abraçada!

  • transmets alegria...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-04-2005

    Un poema optimista i ple de vida.
    Tens tota la raó, hi ha dies que tot té màgia i els colors llueixen amb tot el seu esplendor.
    Demà potser serà distint, però l'encís d'aquests moments no te'ls pot pendre ningú.
    De fet el teu missatge és molt clar, aprofitar el dia a dia, sense donar-li més voltes, tampoc grans motius per estar content...
    Molt bonic!
    Una abraçada i molta inspiració!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.