Cercador
Només et puc dir que em sento feliç
Un relat de: ITACAEstic feliç SI
A nascut un amor que combateix tot
Virus d'ordinador,
Males cares, crits innecesaris
Només et puc dir que em sento feliç
Per fi aquella felicitat inexistent
Em demostra que hi ha sorolls al silenci
I rialles màgiques a les cançons.
Tothom parla de mi i jo ballo
Perquè res no te sentit.
Demà potser torno a casa
Amb records que semblaven oblidats
Però avui només et puc dir que em sento feliç
I que demà sera un altre dia
Però el somriure d'avui no es perdrà mai.
Comentaris
-
Molt bé[Ofensiu]AINOA | 24-04-2005 | Valoració: 10
Felicitats noia.
M'agradat l'alegria i la frescura que es percebix en aquest relat.
Molt bonic.
-
Demà...[Ofensiu]annah | 20-04-2005 | Valoració: 10
serà una altre dia, però el somriure d'avui no es predrà mai...!!!
Fabulós noia!!! Fenomenal!!!
I, m'alegro que et sentis tan i tan feliç!!!
És un poema molt maco!!
Felicitats!!!
Anna
-
un dia...[Ofensiu]Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10
feliç, una sensació plena, un nou amor... sentiments que exploten dins i surten amb força que omple i et fa somriure...
només cal desitjar-te que aquesta felicitat duri i duri i el dia es faci etern...
un petó i una abraçada! -
transmets alegria...[Ofensiu]ROSASP | 18-04-2005
Un poema optimista i ple de vida.
Tens tota la raó, hi ha dies que tot té màgia i els colors llueixen amb tot el seu esplendor.
Demà potser serà distint, però l'encís d'aquests moments no te'ls pot pendre ningú.
De fet el teu missatge és molt clar, aprofitar el dia a dia, sense donar-li més voltes, tampoc grans motius per estar content...
Molt bonic!
Una abraçada i molta inspiració!
Valoració mitja: 10
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142196 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada