Només ens queden les paraules

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó

Ara que els arbres s'omplen de fulles
i que despunta la verdor
i el pol·len s'escampa per l'aire
estic tancat, sense consol

Ara que l'abril tan fort em crida
i que em convida a veure el món
i ensumar totes les flaires
estic tancat, sense consol

Només em queden les paraules
per a poder-nos abraçar
i per besar-nos amb tendresa
i poder donar-nos les mans.

Enyoro el temps en què era lliure
de fer i desfer al meu parer
d'anar i venir sense cap límit
i sentir a prop el vostre alè

Enyoro el vent, el sol, la pluja
veure l'amic, sovint, proper
Pensar un demà sense incerteses
i sentir a prop el vostre alè

Només em queden les paraules
per recordar velles olors
per dir-nos com ens estimàvem
i sentir el bateg de tots els cors.
i sentir el bateg de tots els cors.

Lletra : A partir l'article “Anhelem un altre començament” d'Ignasi Aragay publicat al diari ARA el diumenge 21.03.20
i Música: Vicenç Cusí Cussó / abril 2020.

Comentaris

  • Molt ben aconseguit.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-06-2020 | Valoració: 10

    Mont interessant i molt ben aconseguit, amb paraules molts adients, tot el que estem passant en aquest confinament. Gràcies per compartir tal vivència. Segur que si li han posat música, deu de sonar molt bé, doncs és molt rítmica.
    Enhorabona, Vicenç.
    Salutacions. PERLA DE VELLUT

  • apropiat[Ofensiu]
    Atlantis | 09-06-2020

    un poema ben rimat que explica molt bé la sensació del moment que estem passant.

    Veure i viure la primavera amb paraules.