Només el record

Un relat de: asrag_

Tot va començar aquell dia estúpid. Aquell dia en el que vam començar a parlar, sempre havíem tingut bona relació d'amics des que ens coneixíem. Però aquell dia tot va ser diferent feia més d'un any que no ens vèiem i per suposat ens comunicàvem pel messenger i pel mòbil, però sempre com bons amics. Què va passar aquell dia? Sí, aquell dia en el que les coses van començar a canviar, la nostra relació de bons amics que manteníem des de feia més d'un any es va anar convertint en un continu diàleg estúpid en el que només em deies que era molt millor que un any enrere, que havia canviat molt...moltes brometes en les quals vas començar a anar massa lluny, massa de veritat, massa en serio... Jo en cap moment et vaig fer cas quan em vas començar a tirar la canya, vaig seguir rient pensant que era una més de les teves bromes.
Portàvem tot el dia parlant, i pot semblar molt estúpid, però vaig començar a sentir que començaves a agafar un lloc molt important en mi.
Era ja tard, havies de marxar, però abans vas preferir quedar-te una estoneta més per parlar amb mi. Vam seguir parlant una estona més i en aquell moment quan em vas dir que havies de marxar em vas fer un propòsit, que me n'anés amb tu al poble on estiuejaves, que passéssim una dia junts, que seria inoblidable. En aquell moment em vaig sentir especial, però vaig dubtar molt, es clar, podríem passar un dia genial, però desprès tot tornaria a la normalitat, tu a Barcelona i jo a Girona. A més feia massa que no ens veiem i vaig agafar por, de com seria tot desprès de tant de temps, i que a més l'últim cop que ens havíem vist tu estaves amb una altra noia i jo amb un altre noi.

No sabia què fer i vaig dir que no. I llavors va ser quan em va preguntar si no li agradava. No vaig poder donar-li la resposta i dir-li que em sentia molt especial parlant amb ell, que sentia una força que em deia que agafés un autobús i que el destí decidiria per mi...No vaig poder.
Va marxar, em va dir que el truqués que en parlaríem. Vaig tenir por i no ho vaig fer.
No vaig poder dormir, no vaig poder somiar et sentia tan distant, tan lluny meu i et necessitava tan...
Em feia tant mal no tenir-te en aquell instant...Però és que no m'entenia ni a mi mateixa, com podia sentir una cosa així sobre una persona a qui feia més d'un any que no veia?
No ho sé, em responia a mi mateixa, però en aquell precís instant lo únic que sabia era que ho sentia, i no ho podia evitar.
No vaig saber res de tu fins al cap d'una setmana que vam tornar a parlar, me'n penedia tant d'haver-te dit que no... però en aquell instant no vaig poder fer res, no vaig reaccionar un cop més. Per què no t'ho vaig dir tal i com tu m'ho vas dir? ...encara m'ho pregunto. Tu ja eres a Barcelona i lo del dia fantàstic i inoblidable allà on tu estiuejaves s'havia esvaït. Aquest cop en el que vam parlar va passar molt de pressa jo vaig haver de marxar tot i que no volia. T'ho vaig dir, et vaig dir que marxava de vacances amb els meus tiets i que seria fora més d'una setmana. Em vas dir "vale", perquè vaig representar aquest "vale" com a un t'espero?
Vaig tornar del viatge i vaig estar varis dies sense parlar amb ell.
Però dos dies desprès d'haver arribat em va trucar un amic que tinc a Barcelona. Ell el coneixia. Em va dir molt suaument que no m'havia esperat, que ell, estava amb una noia. No vaig saber què dir m'ho vaig empassar i no li vaig dir a cap de les meves amigues. Estava destrossada, no sabia què fer, ni què dir, em vaig reservar i em vaig convertir en una persona totalment callada i tímida. Només el tenia ell al meu cap.
En tot aquest temps vaig estar pensant...per què no me'n vaig anar amb ell? Per què no li vaig dir el què sentia? Per què no vaig aprofitar el moment?
Podríem haver tingut una relació junts...però aquest temps s'ha quedat molt enrere.
Ara, només em queda recordar-lo.

Comentaris

  • Llatí[Ofensiu]
    Anegel7denit | 02-02-2008

    D'això... després de la bronca que ens va tirar al damunt i descobrir que no era Marc Aureli sino Marc Antoni... PREFEREIXO QUE NO EM COMENTI AQUELLA BRUIXA

    PD: A la MariDimonis, si llegeixes quest missatge estic mort de manera que no el llegixis

    Aquest missatge s'auto-destruirà

l´Autor

Foto de perfil de asrag_

asrag_

1 Relats

1 Comentaris

1017 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor