Només dir-me que potser

Només dir-me que potser,
aquest potser ja m'enlluerna
guanyo la tarda impacient
i guanyo nit amb una espelma.
Només dir-me que vindràs
ja neguiteja la finestra
la teva olor m'arriba abans
i presumeixo jo la resta.

Només de sentir-te a prop,
plaer que em tanca les parpelles,
els meus llavis pel teu coll,
les teves mans per les costelles.
Quina festa, immens goig,
poder escriure amb ma saliva
per damunt del teu bell cos,
la nostra intensa poesia.