Cercador
Nombre malentès
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Aquell jubilat sempre anava bragueta-escalfat i veia arreu tangues negres sota pantalons clars ajustats de dones escandalosament provocadores i li queien litres i hectolitres de bava. Tenia aquest mal, un bé per a ell, com li deien tot envejant-lo els de la quinta, xacrosos i cua-ressecs mentre jugaven a la botifarra al bar de la cantonada, catau gris i greixós que els feia esdevenir pàtina del temps. Això, deien, li allargava la vida i altres coses, que sempre estava content. I era ben cert: pessigava el cul de la senyora de fer feines tan sovint que ella li feia pagar cinquanta cèntims per vegada i ell, amb la pensió miserable que cobrava i la tensió alta no hi posava cap pega, sinó més aviat pegadolça si ella s'hagués deixat...
-Digues-li tonto!
Era el comentari de dos nois de l'institut que més que sovint l'observaven com si en volguessin fer un estudi foteta i xafarder. I un bon dia van acordar donar-li uns dinerons a la Patuela, la de la neteja, per tal que deixés el iaio fora de combat amb un seixanta-nou i, això sí, que no tanqués el pis amb clau, que ells volien ser-ne testimonis.
Ignorava la infeliç que ho filmarien i ho penjarien a Internet.
I sí, sí. Es veu ben clarament com la dona colpeja el vell amb un sis de ciment i un nou de fusta de melis que tant li fot d'on va treure. I com li va fer gràcia anar comptant cada cop fins el de gràcia...el que feia 69!
-Digues-li tonto!
Era el comentari de dos nois de l'institut que més que sovint l'observaven com si en volguessin fer un estudi foteta i xafarder. I un bon dia van acordar donar-li uns dinerons a la Patuela, la de la neteja, per tal que deixés el iaio fora de combat amb un seixanta-nou i, això sí, que no tanqués el pis amb clau, que ells volien ser-ne testimonis.
Ignorava la infeliç que ho filmarien i ho penjarien a Internet.
I sí, sí. Es veu ben clarament com la dona colpeja el vell amb un sis de ciment i un nou de fusta de melis que tant li fot d'on va treure. I com li va fer gràcia anar comptant cada cop fins el de gràcia...el que feia 69!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435807 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com