Nòmades

Un relat de: Ogigia
Estem a punt de caure,
el llot ens arriba a la gola,
i el fang dels fuets
ens ofega l’esquena.

Per on escaparem?
Quina terra ferma lluny de l’aigua
de la mort ens acollirà?

Som tan modelables
com l’argila,
el dolor ens volteja en el seu torn,
ens dóna la forma d’un déu caigut...

Però ¿hi ha un altre déu?

Aplegarem els estris,
edificarem la casa
en cors supervivents,
curarem la ferida
de viure,
sempre nòmades,
sempre la nafra oberta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer