Nòmada

Un relat de: -

Sé que hauré de travessar el desert. Tots els demés ja han marxat. M'he quedat mirant com s'allunyaven, dempeus sobre la sorra. Llavors he fet mitja volta i he vist que s'havien deixat un cistell. No he estat a temps de cridar-los. L'he lligat amb un cordill, però sé que el seu contingut es perdrà pel camí. Ara em toca marxar a mi. He vist com ho han fet els demés i jo faré el mateix. Però m'he quedat sola. I tinc la meva responsabilitat. Ho hauré d'arrossegar tot. He d'omplir les capses amb la meva vida, amb tot el que és meu, tot el que tinc. Les he de lligar bé i ben fort, les unes a les altres, perquè no es perdi res (però això serà inevitable). Llavors només caldrà caminar. I tibar amb força.


Comentaris

  • no recordo qui em va dir que els millors relats son els que et deixen amb la impresió que s'han arrancat els últims fulls del llibre.
    M'he quedat esperant que el relat continués, doncs, el dibuix del personatge dona per més d'una interpretació. On son els fulls arrancats?

  • Amb paraules senzilles[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-07-2009

    també es pot escriure un relat sublim, profund i curull de bellíssimes metàfores.
    Et felicito, Rosella.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • I la força compensa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-07-2009 | Valoració: 10

    Viure és un joc de fer i deixar.... i moltes vegades sense triar.
    I també moltes vegades el desert és més concorregut i ajuda i molt.

  • d'alguna manera[Ofensiu]
    ANEROL | 22-07-2009

    m'identifico en aquesta forma d'escriure tant personal i existencial. Prosa lírica, d'algú que sap que ha de continuar el seu viatge, que no el fa sol però que sempre s'està sol amb les pròpies vivències

  • com un somni[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-06-2009 | Valoració: 10

    ben cert, es un somni,
    de patiment , en sentir-se endarrerida,
    en un mon que corre i que deixa enrera;
    i amb responsabilitats afegides,
    a sobre el farcell de les propies.
    I no te despertar,
    i es pateix per un viatge
    en que l' aigua de la vida es va perdent.

    avet

  • Deliciosa prosa poètica![Ofensiu]
    brins | 21-05-2009 | Valoració: 10

    Hi trobo dues possibles interpretacions...una amb soledat temporal... i una altra amb allunyaments irreversibles que per més que els rebutgem, són inevitables. No sé quina de les dues t´ha motivat aquest relat, però sí que sé que, en llegir-lo, tots els lectors s´emocionaran com jo, perquè és preciós.

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • "Lligar les capses amb la meva[Ofensiu]
    Romy Ros | 28-04-2009 | Valoració: 10

    vida"...quan un vol marxar com els nòmades ha d'anar lleuger d'equipatge, igual que si un vol canviar de vida. La protagonista sent el pes de la soledat i la necessitat de marxar. Li desitjo molta sort...!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

71963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com