Noite escura (Albada)

Un relat de: Bianca

L'albada em retorna a la soledat,
al dolor de l'absència.


Llarg camí que separa
la matinada de la calor del sol,
interminable agonia, decadència


Somnis que moren en el silenci,
en el cant de la llum del dia
que alliberen el temor a la realitat
tan plena d'errors, d'estries.


Pressentiment de feblesa,
amagatall de la foscor.

Comentaris

  • M'agrada l'alba[Ofensiu]
    deòmises | 21-02-2008 | Valoració: 10

    com si seguís la fascinació deixada per la vetlla, per l'espera de l'estimat.

    Gràcies, Sandrinha, d.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Suzanne | 14-01-2008 | Valoració: 10

    aquest poema. Crec entendre que la nit és un refugi, amagatall, a on estàs acompanyada pels teus somnis, somnis que es desfan amb el primer sol de l'albada, perquè el dia representa dolor, soledat i absència. M'encanten el versos:

    "que alliberen el temor a la realitat
    tan plena d'errors, d'estries."

    Tens raó, la realitat és de tot menys perfecte, però potser si ens hi esforcem, podrem aprofitar els bocins de felicitat que ens trobem. Aprofitem-los i mengem-nos aquests bocins com si estiguéssim mortes de gana, segur que un dia ens podrem ben atipar!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bianca

165 Relats

332 Comentaris

210377 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life