Noies petites que viuen dins el meu cap

Un relat de: Espiral
No, avui no la deixaré parlar,
avui l’aconseguiré amagar.
Aquella noia petita que viu dins meu
que em tira enrere i em roba el coratge
que em fa sentir inútil i desmotivada
Aconseguiré que es faci petita, que s'esvaeixi.

I que guanyi l’altra noia, la del somriure
La que em diu que no tingui por,
que si vull puc, que corri a menjar-me el món,
Sé que aquesta noia no em deixarà.

Encara que avui tu no em miris
Encara que te’n vagis amb aquella altra
Encara que oblidis les promeses que em vas fer,
Avui no deixaré que em treguis la noia trista.

Quan em diguis que no soc jo la que has escollit,
La noia riallera em vindrà a buscar
i juntes iniciarem el viatge
al món de les coses que valen la pena de veritat
I la noia derrotista es quedarà aquí amb tu...
no em busqueu, perquè no us penso trobar a faltar.

Comentaris

  • Marteta | 11-03-2012 | Valoració: 10

    Un poema molt original i que ens demostra un gran optimisme. M'ha agradat la manera en que has transformat als sentiments en noies, i espero que s'hagui quedat dins teu la noia del somriure i que t'aporti tot el que tu li demanis!

    Bon relat:) una besada

  • Original[Ofensiu]
    Carles Ferran | 07-03-2012

    Un poema molt original en què prima la valentia, el coratge, la superació. M’ha agradat molt.
    Però compte, futura metgesa, amb l’ambivalència i les veuetes al cap...

  • sempre fidel...[Ofensiu]
    melimató | 04-03-2012 | Valoració: 10

    als teus relats!
    tots tenim un monoleg de veus internes i a vegades ens deixem guiar per les dolentes...
    pomea molt optimista!

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

60039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/