Noi i noia...

Un relat de: Jota de trèvols
Noi no busca noia.
Noi no busca noia. Noia ja té noi.
Noi troba noia. Noia troba noi.
Noi i noia s’acosten. Noi i noia connecten.
Noi sent per noia. Noia sent per noi.
Noi i noia s’uneixen. Noi i noia es miren.
Noi i noia s’abracen. Noi i noia tremolen.
Noi i noia somriuen. Noi i noia s’oloren.
Noi lluita per noia. Noia lluita pel deure.
Noi confessa a noia. Noia esclata a sentir.
Noi confia en noia. Noia fuig. Noi es trenca.
Noi mira en solitud. Noia ja no hi és.

Noi es posa la cuirassa. Noi no busca noia.
Noia sempre recorda. Noia “ja té noi".

Comentaris

  • "Omnia mutantur...[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 21-07-2012

    ...nos et mutamur in illis" (tot canvia i nosaltres amb tot).

    Una frase que defineix ben clarament la condició humana, més en una societat que moltes vegades ens fa viure més amb ella que amb les persones amb qui compartim la vida. A més hi ha més llibertat a l'hora de dur a terme els canvis, però per altra banda, els humans, tot i ser éssers fets per enmarcar-nos a rutines, tenim una capacitat de canvi i evolució, sorprenent. Espero que tot el vagi bé en aquesta nova etapa que s'obre a tu i que travessis com un llamp que ets les dificultats que et pugui suposar.

    Un trèvol de quatre fulles per tu llamp.

  • Gràcies pel comentari, jo tb et comento...[Ofensiu]
    llamp! | 21-07-2012 | Valoració: 10


    ... El teu poema, si áixí es pot o vols qualificar-lo, és dels que m'agraden. Utilitzant estructures repetides. Anàfores se'n diuen d'això. Un poema divertit, distret, desenfadat, senzill... en fi, un gran poema per algú desconegut per a mi, que porta poc temps en aquesta web i que ha sembrat uns 12 relats. Intentaré llegir-te més, sempre i quan m'ho permeti el temps o les ganes.

    Comentar-te de pas, que el poema que m'has comentat anava dirigit a la meva dona actual, amb qui em vaig casar. Per aquelles coses que passen a la vida, ens hem separat molt recentment i estem tramitant el divorci. Per què vegis que les paraules són tan dúctils, vanes o lleugeres, que se les enduu el vent.

    El poema el vaig idear amb bones intencions, però mai saps què et depara la vida i per quins derroters aniras a parar en qüestió de relacions sentimentals.

    Salut i força relats i poemes!





    llampurnejant per aki.

  • Telegràfic i directe.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-06-2012

    Amb l'estructura repetida. Com per fer-ho 'fred', per no tocar tant en les emocions, sinó per descriure-les, i les accions que comporten, telegràficament, o com el llenguatge dels indis. Així no fa tant de mal? No, en fa igual. La cuirassa del noi del poema, no obstant, no és res de nou. Tothom en té (els que es protegeixen amb la simpatia, els que es protegeixen amb la timidesa, els que es protegeixen amb la força,...).
    El darrer vers, amb les dues frases sobre la noia, no les acabo de copsar. Costa entendre exactament el que un altre vol comunicar.

    I si una noia ja té noi, o al contrari...la vida segueix. Hi poden haver més telegrames menys telegràfics. Qui sap si ens els mostres en un altre relat!

    Mena i salutacions amb un somriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jota de trèvols

Jota de trèvols

22 Relats

58 Comentaris

6003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“El destí ens reparteix les cartes, nosaltres decidim com jugar-les”

Bon dia/tarda/nit/matinada!!!

El meu nom és Jose, així, sense accentuar, que si no sona com a senyor gran i encara estic en edat de merèixer. Aficionat de mi a qualsevol tipus de joc de cartes, vaig decidir agafar com a pseudònim el nom de la meva carta preferida, la jota de trèvols (el Jose de la sort, que en tinc sempre molta).

Crescut als carrers de Cornellà de Llobregat, entre fets i amagar, pilotes i corre cuita, intento fugir del estereotip de cornellanenc, tot i que en conec de molts, que val la pena conèixer, i mai no renegaré d'aquella ciutat, que té moltes coses bones. Castellanoparlant de mena, però amb un gran carinyo envers el català, que intento millorar

M'agrada dibuixar, m'agrada escriure, m'agrada ballar, m'agrada anar de concerts, m'agrada fer l'idiota i intentar no semblar-ho (no sempre ho aconsegueixo...) i m’agrada encomanar bon humor allà on passo.

Enamorat de Barcelona, dels seus carrers, edificis envellits amb dignitat, com aquells avis que t’expliquen batalletes emocionants, amb les seves parets que amaguen històries i història, sentides amb només tocar.
Això no vol dir que no m’agradi fer-li el salt sempre que puc, pobre ciutat meva. Adoro viatjar i embolcallar-me en les cultures i costums d’altres bandes del món amb el ritme caribeny, la pau i meditació budista, l’art europeu... i molts altres ingredients que s’afegeixen al batut emocional que arriba fins a la felicita del senyoret Jota, dibuixant un somriure logotip que acostuma a ser la meva senya de presentació.

Addicte al art, no sóc un gran expert en res, però l'adoro tot, una mica com deia Forrest Gump en aquella preciosa frase de “No sé gaire de gairebé res, però sé què és l’amor”. No hi ha res millor per descansar i coneixem millor que agafar un reproductor de música, una llibreta i un llapis i deixar-me emportar, ja sigui dibuixar (còmic o al natural) escriure (relats curts, sempre).

Em dedico a ser mestre, sempre que em deixin. Adoro la meva professió, i tot i que de ben petit sempre havia volgut ser dibuixant, crec que no podria treballar d’una altra cosa que no fos aixecar-me cada dia, posar-me la disfressa de pallasso i treure somriures als meus nens mentre els intento ensenyar a ser persones. És difícil trobar el punt entre ser així i mantenir l’status quo a la classe (més tenint en compte que no em crec una figura superior als alumnes, si no que aprenem tots plegats sempre), però és possible.
Partidari acèrrim de fer que vegin una realitat que moltes vegades se’ls amaga a l’escola, mitjançant pel•lícules, documentals, notícies, donant exemple, amb metàfores, fent el babau amb qualsevol cosa que tingui al meu abast...
El resultat sempre es increïble, els nens sempre tenen quelcom que perdem amb l’edat, i que seria magnífic que tots conservéssim.

Si has llegit això (devies avorrir-te massa) et mereixes una bona cançó (aniré canviant-la sempre que m’enrecordi, així, rollo cliffhanger, per a que em visiteu de tant en tant.

Quina cançó millor que aquesta cantada pel gran Sting per descriure'm?

Sting - Shape of my heart,


"He deals the cards as a meditation
And those he plays never suspect
He doesn't play for the money he wins
He doesn't play for the respect
He deals the cards to find the answer
The sacred geometry of chance
The hidden law of probable outcome
The numbers lead a dance"



(Qualsevol dubte o suggeriment, salme85@hotmail.com)


Gràcies per llegir-me, i recordeu, la sort és benvolguda, però mai necessària, tu treballes la teva pròpia sort. =)