Nodrir d'amor

Passió, desig, amor, crueltat, instint, ànsia... Trobo un munt d'emocions ben expressades en aquest relat teu, que he llegit devorant les línies: les podies haver separat una miqueta més, que per poc m'ofego!

Com de costum, la teva prosa de ritme trepidant és plena de recursos literaris ben aprofitats i de mots ben destriats.
Sempre és un plaer llegir-te!

Espero que els bolets s'estiguin comportant com cal... vagi bé!

T'envio una abraçada rebolicada,
Unaquimera

A la jugular directament. Molt d'amor, sí, però molt d'amor a la sang que emportarà l'estimada cap a un amor etern, fins després de la mort. Aquest em sembla un amor profundament egoista, interessat. Sang és el que vol aquest personatge sinistre. Sang.
El relat, molt bo, manté la tensió del lector fins al final, quan la gran declaració desemboca no en un bes sinó... en una destra mossegada.

que demostra el teu protagonista. Tota una declaració d'amor etern!

Com m'agraden els vampirs, tant lascius i atractius!

és un relat trepidant, i com sempre fent mostra de la teva gran capacitat i riquesa lingüística.

Molt bo el final que ens agafa de sorpresa i dóna un cop vibrant que ens deixa bocabadats i fets un nyap.

ets com un salt d'aigua d'aquells tan preciosos que et fan para a mig camí i t'atrapen clavat a terra, extasiat. Molt bé!!

gràcies pels teus comentaris sempre tan generosos. Salut i rebolica!(m'encanta aquesta expressió...) Una abraçada i clava'm els uials a la jugular, és broma. Vull dir, literàriament.

Ramon, no te m'enfadis: ets un excel·lent prosista, però tens cor i sensibilitat de poeta.
Això és una meravella!

chapeau!

gypsy

Quina passió company, quin sense alè que sembla que no s'aturi. Ni els punts, ni les comes han sigut capaces de parar el desig del sentiment que es fon des d'el principi. Quina manera d'escriure tan...m'has deixat sense paraules amb aquest relat, i no vull allargar el comentari per si em quedo curta o no està a l'alçada de text.
Encantada!
Arreveure!
Perunforat

...penso que és de debò la ploma d'un mestre, com et considero jo. Després potser perd una mica el pols i, finalment, em sobta moltíssim, perquè no havia previst en absolut, ja que no m'has deixat cap pista, que pugui tractar-se d'un amor vampíric.
M'encanta com tu sempre ets carn, directa, bellissíma, sense cap misticisme que distorsioni la realitat. I com la carn té forma concreta, i volum i constitució interna i pol d'atracció.

Una abraçadassa, Ramon. i SALUT I REBOLICA O, EN EL SEU DEFECTE, REVOLUCIÓ. Hahahaha!

A mi les coses de Dràcula no m'acavaven de fer el pes, però aquí el personatge està canviat humanitzat, l'inclous en la primera persona.
Jo diria que t'ha sortit un repte redó en la forma i que sembla expressar conceptes personals. O sigui, que coincideixio amb el que diu Brumari: no se't nota el pas del temps, si no és, si de cas, per aguditzar aquestes virtuts juvenils.

El to de les teves paraules fa palès que la passió no es deixa apaivagar pel pas del temps, ans al contrari, quan passem dels divuit (com és el nostre cas) som capaços de sentir les mateixes emocions dels joves, però enriquides amb el bon paladar d'un llarg aprenentatge.

Si a tot això s'hi afegeix el do de saber-ho expressar, el resultat pot ser un relat esplèndid, com el teu.

Una abraçada,

Joan