Nocturns

Nocturns.

Els nens, últim refugi d'innocència, fa estona que dormen. Entre somnis ensucrats jeuen aliens a la foscor que, més enllà de la finestra, envolta el mon dels nocturns.
Les sedoses papallones de la nit, traïdes per falses llunes, fan cercles al voltant dels fanals que il·luminen els carrers. Atrets pels insectes ingenus i confosos per la llum, els ratpenats hi acudeixen a l'empait de la presa fàcil.
Una guilla, agosarada, escorcolla el reixat del galliner. Les gallines, cegades per la nit, dormen arraulides, ignorant el perill que les ronda.
La geneta, enfilada entre el dens brancam d'un roure, observa pacient la recerca de la guilla. Sap que aquesta coneix molt bé els costums dels humans. Pretén, doncs, aprofitar el seu moment sense arriscar la pell.
El mussol abandona el seu amagatall secret i s'enlaira silent. Des del barret d'una xemeneia emet els seus crits planyívols tot saludant a la lluna.
Els ratolins i talpons, amb els ulls ben oberts, roseguen aglans i nous entre la fullaraca del sotabosc.
L'escamot de porcs senglars surt del bosc, travessa el camí, creua el torrent, salta el clos i campa pels camps i horts furgant la terra humida amb el seu morro inquiet.
Els grills, infatigables i insistents, marquen el ritme de la nit. Les granotes, des de la bassa pudenta, els acompanyen.
El teixó, lent i matusser, s'endinsa en els punxents esbarzers farcits de mores. S'atipa dels fruits sucosos i remena els rocs cercant-hi cucs.
L'òliba, com una aparició fantasmal, fa guàrdia des del campanar.
Els talps emergeixen del seu mon soterrat tot fent muntets de sorra.
Els cabirols, confiats, pasturen al bell mig dels prats. Els cérvols no trigaran en arribar.
La fagina, inquieta, es desplaça pels teulats buscant nius d'estornells i pardals.
L'escurçó serpenteja entre les pedres. S'entafora en el cau on la conilla hi té els lludrigons. Confia en el verí paralitzant, tant sols cal esperar.
La nit empara les seves criatures. És el mon dels nocturns. El regne dels porucs.
Quan arriba la matinada, la guilla baixa lleugera camí avall. El morro brut de sang.
La geneta acaba de rosegar la seva part del botí. Els ocells de la nit s'amaguen en els racons més foscos a recer de la llum feridora. Els porcs senglars tornen al bosc, com els cabirols i els cérvols. Entre la fronda, protegits per la densa vegetació, faran un jaç per jeure durant el dia.
La fagina, amb la panxa plena, refà el seu camí a saltirons, de teulada en teulada, fins al seu catau. I l'escurçó verinós es quedarà dins el forat dels conills, cargolat fins que es podreixi. La conilla protectora feia dies que no hi era. En el seu cau hi dormia una família d'eriçons.
Qui ho ha dit que de nit el món s'adorm?