NOCTURNS (Secrets)

I quan t'anava a fer el comentari, me n'adono que ja l'havia fet més avall. L'he llegit i m'ha semblat que allò era exactament el que t'hagés dit ara. Però afegeixo que la imaginació i el joc són dos components molt importants en una bona relació de parella. Al ritual de l'amor s'ha d'anar introduint novetats que el facin més engrescador i emocionant. La protagonista del teu relat ho aconsegueix canviant el marc de l'encontre amorós. Visca la imaginació!

Un tema molt ben trobat, nena!

que el desig de la trobada arribi, enganxes al lector, com sempre
una abraçadota
joan

Has creat el clima perfecte, Fan una certa enveja aquesta parella transformada de la nit al dia.
Saps? si et fixes en els quatre o cinc relats meus tan curts que ara estàs comentant, veuràs que estan enviats tots al mateix dia. Va ser responent a un repte amb els títols i la llargada determinats.

La crida de l'amor, l'atracció sexual, pot canviar una persona en una altra completament diferent. És la Il·lusió de sentir-se estimat, de sentir-se atractiu i desitjat de nou, de viure una història amorosa com si fos la primera vegada. De sentir-se important per algú altre.
És un joc amatori increïblement engrescador, perquè qualsevol persona, per anodina que sigui, pot trobar la seva meitat, aquell ésser humà que la fa vibrar i sentir-se absolutament plena d'amor.

Ho has relatat amb la mestria que et caracteritza, amb les paraules justes, concretes i adients al tema del que tractes. Tu vale musho, nena!

He gaudit llegint aquest Relat.
Sóc romàntic i el teu escrit descriptiu m'ha tocat agradablement la fibra sensible, que també la tinc a flor de pell i l'assaboreixo com una actitud positiva.
Enhorabona !!!

Com el company Gausachs, ja havia llegit el relat, i sempre és bo rellegir-lo. De fet, és tan curt, que un es queda amb ganes de més...
No és cap retret, en absolut: cal refer la frase fins a dur-la a l'elogi. M'encanten aquests finals que són com una incitació, una porta oberta, a la imaginació. Una porta a la qual els teus laberíntics camins narratius habituals ens duen pel camí de l'equívoc i ens enfronta a un camp obert, bé que no totalment, és clar. Tenim el desenllaç, però el pintor -la pintora- no ha fet més que l'esbós.
Els detalls són per nosaltres.
Una abraçada,
franz

Aquest relat l'he llegit i rellegit un munt de vegades. Mai m'havia decidit a comentar-te'l... fins avui.
Hi ha alguna cosa que m'enganxa, m'atrapa i no sé com definir-ho.
- Joan -

Emocionant. Una empresa pos amagar aquesta relació tan apassionada i a l'hora juguetona. Una empresa que de fora sembla una normal, i té amagat al seu interir, un món fascinant!

M'agrada saber que comparteixo alguns temes de l'escriptura amb l'autor/a més valorada de la pàgina!!!

Núria.

A mi també m'agrada molt aquest, pero no més que l'altre del llibre, són molt diferents i trobo que té merit canviar d'estil i de temes, el que passa es que tots son tan curtets que s'assemblen una mica de fora, pero quan entres tots son diferents.
Aquest es molt romantic i fantastic i com que succeeix a la nit i aixi com ho expliques és magic i misterios!
A per totes!
Ens veiem...

Aquest m'encanta, de veritat, potser mes que l'altre i tot! perquè no el vas presentar pel llibre si tenies el tema? és de llibre!
Ves com ets especial?

Havia esborrat del comentari els canvis que et suggeria (que tu ja havies modificat) i veig que no dec haver gravat després de treure-ho i se m'han colat... Bé, que m'hagis fet cas, ja és raó per explicar-me. Me n'alegro t'hagi ajudat.

angie

Un repte dels millors que he fet guanyar.

Boníssim relat. Ajustat PERFECTAMENT al tema, això és el que demanava entre línies, una història dins un despatx buit, amb un o més personatges, fora d'hores de feina. L'acció paral.lela dels dos personatges molt ben redactada, de comprensió fàcil i intrigant al lector. Les paraules clau ben posades i gràcies per fer-me anar a buscar al diccionari "teúrgica", no l'havia sentit mai. Només faig dos apunts de coses que no m'acaben d'agradar : a la primera frase hi ha el nom "seguretat" i a la mateixa frase "asegurar accesos", potser jo hagués posat "protegir" o alguna cosa semblant (molt subjectiu) i on acaba el primer paràgraf dius "la nit passada" i el següent paràgraf comença "passat el control", potser dient "la nit anterior" no es repeteix la tonada, no?.
Romàntic i juganer, aiix…com m'ha agradat!. El títol súper, a ritme de música!


angie

T'han seleccionat entre els microrelats!

Jo, que soc una romantica total, em declaro enamorada d'aquest Nocturns, que em fa pensar que avui al vespre quedara aquest edifici buit durant hores i tot el cap de setmana... oh!

Una llepadeta de complicitat,
Xocolatina

i escenes que van apareixent a mida que les descrius, planta per planta. I de nit, quan la realitat sempre queda una mica difuminada per l'encís de la lluna.
(passo plana, que vaig endarrerida)
Una abraçada ben forta

El romanticisme és, com el bon humor, un dels ingredients que donen bon gust a un menjar o a un relat, però per damunt de tot, el que els fa plaents és la bona companyia!

Torna quan vulguis, Colom, la teva visita serà sempre ben rebuda.

Una abraçada solejada,
Unaquimera

Uau, romantic a tope! Un segurata i la dona de fer neteges ballan un bolero quan no queda ningu!
Es com una peli, de veritat!
Vindre un altre dia ;P

gràcies per ser una "bona fe" i passar a llegir-me i comenrar-me. És que el meu escrit esrava un xic trist i ara amb el teu sol ha quedat tot d'or i de joia, gràcies, gràcies, gràcies...

Magrada MOLT la teva presentació amb aquesta retalls tan delicats i fragants escollits per tu i que et defineixen perfectament.

M'ha agradat llegir-te. Arrossegues..., escales amunt, ascensor amunt..., arxius...endins, música, ball..., quina metravella, Unaquimera!

Ballo amb tu el nou dia, ballo i ballo i ballo i no deixo de ballar, mai! (quin rodament de cap,no!, de cor)

un petó d'agraiment, fins aviat. T'espero!!(si pots, pobreta meva!)

Segur que animes als que treballen de nit, ja que deu ser una feina tan monòtona i repetitiva, que ja els agradaria a molts que fos com el teu relat.
Aquesta vegada no m'has enganyat, crec que ja et començo a conèixer i ja me'n espero alguna.
En quant al relat que em vas coment, t'he de dir que el canterano va existir i que tot es cert, menys el secret que amagava, el que si es veritat, és que dins la meva imaginació havia somiat tantes vegades trobar-ne algun, que no em va costar gens d'imaginar-ho.
Gràcies als teus escrits jo si que gaudeixo i aprenc.

Una abraçada ben forta i fins aviat.

Naiade

Aquest és un relat fet amb moltíssima sensibilitat.
La imatge de dos persones ballant en silenci en l'edifici fosc i solitari m'encanta! Ja em va colpejar el seu dia.
És un relat impecable: potser el que es troba més a gust en les 330. Està fet per això. És un bombonet dels relats, fugàs, intens però suau, tranquil, que deixa molt bon regust de boca. Tres passatges molt ben escollits.
Un plaer rellegir.

Una abraçada molt forta.

Arbequina.

bon gust de boca, aquesta història per dilluns al matí.
Molt bonica i suggerent.
Gràcies!!

Ets genial mantenint l'inrterés fins l'última paraula, a més d'original i àgil. Els teus relats sempre es fan llegir dos cops, per poder apreciar tots els petits detalls.
Fins i tot una professió tan avorrida la converteixes en fascinant.
Et torno a felicitar.
Ja que hi era, he repassat els anteriors i, com sempre, són genials.
Moltes gràcies pels teus relats i els teus comentaris.
Una nocturna abraçada.