Nocturn

Un relat de: rnbonet
Cremen fanals a la nit
a recer de cantonades.

Neixen notes de cor tendre,
moren remors en la boira;
un saxo que riu i plora
i escriu pedaços d'angoixa.

Dormen al compàs les hores
perdent-se per les finestres.

La música forada l'aire.

Un estel arriba a l'alba.

Comentaris

  • Amb traç ferm,[Ofensiu]
    panxample | 23-05-2011 | Valoració: 10

    potent i contundent ,dibuixes acolorint una nit màgica inoblidable, on si a cultivat l'amistat .
    Vinga ! que no pari la recreació, a xalar.
    Avant

  • A on van a parar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-05-2011 | Valoració: 10

    les hores que es perden per les finestres, agombolades per la música , trista o alegre( depen del estat d'ànim de qui toca ) del saxo?
    Preciós poema, Ramón!
    Una abraçada.

  • Delicat Nocturn! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Ens presentes uns versos que acompanyen tímidament, com qui no vol deixar d’escoltar, el so d’un saxo.

    Fas protagonista la música, i sense adornar-nos-en, ens endinsem en una nit embriagada de remors i angoixes i ... arriba l’alba

    Senzillament, un plaer per als sentits, com bressolar-se entre música i paraules.

    FELICITATS RAMÓN !
    Va ser un Melorepte ple de satisfaccions.

    Una abraçada des del cor,
    Núria

  • bonic i dolç poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-04-2011 | Valoració: 10

    amb uns versos plens d'imatges realment suggerents
    felicitats
    una salutació des de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!