Noces d'or

Un relat de: Eclipse87

En acabar la guerra hi havia

en un poble del Segrià

una gent molt tranquil.la

a la vila d'Alcarràs.

Una noia molt bufoneta,

morena i cara rodoneta

de casa Agustinet era, la Roseta.

Al poble el noi més ben plantat

a ella l'ha enamorat.

- Per tu sospiro, Roseta!

li deia el Ramonet de l'Hortelà.

A la primavera del 47

es casa la parelleta i

en un tres i no res, als 9 mesos,

ja tenen una bonica xiqueta:

amb el nom de Rosaura neixia

el dia de la benaurada loteria.

Vivien feliços en una caseta

i als tres anys, tenien una preciosa xiqueta:

fesomia de la mare ha agafat

i Maria Tresa li han posat.

A casa dels avis van marxar

on passen els anys lluitant

i sempre tiren endavant.

Un bon dia, sense haver-ho esperat,

tenen un altra filla:

- Renoi, quin regal!

La Dolors, que així es diu la petita,

els omple de felicitat.

La gent li diu al pare:

- Una altra nena Ramonet!

Ell cofoi els contesta:

- El pare que té tres filles

no sap la joia que té

mentre una li escombra casa,

l?altra li frega i la tercera li agrana el carrer.

S?han fet ja grans aquestes noies

cada una el seu camí ha triat:

la Rosaura la seva vida

als malalts ha dedicat:

les altres dues en canvi,

una familia han format.

En Josep i en Ramon,

marits responsables han estat

i a aquests feliços avis

quatre néts els han donat:

Humbert, Tuixén, Marta i Roger es diuen

aquests nens afortunats:

afortunats de tenir uns avis que

tant els estàn estimant.

Amb el que ens queda per viure

i amb els tombs que dóna la vida

hem de saber fer com vosaltres:

Mantenir la familia unida.

Comentaris

  • Tant de bo pogués formar part d'aquesta familia![Ofensiu]
    Gerard | 06-10-2006 | Valoració: 10

    Mai havia llegit una cosa igual, deu ni do com diem el catalans, deu ni do com t'estimes als teus i ells de ben segur que t'estimen amb la mateixa força que els estimes tu! Als padrins sempre se'ls recorda i sembla que no però segur que sempre estan a la teva vora. Jo encara tinc els padrins, per lo tant no he pogut tenir aquesta sensació. I no pateixis si no et vas portar bé en algun moment amb ells, perque les persones em de saber perdonar, ja que nosaltres algún dia, si es que no ho hem fet ja, també la cagarem i haurem de saber perdonar, per lo tant ells et fan d'angel de la guarda. Sé que ets forta i molt madura, tens ganes de viure i ser feliç i pel que he pogut comprobar (durant 6 anys) molt tendra pel que fa a l'amistat. Ara ja saps qui soc, i estic orgullós d'haver-te conegut. Seguiré intentant demanar-te compartir la meva vida amb vos, però aixó ja no depén solsament de mi.
    ELS TEUS HAN D'ESTAR ORGULLOSOS DE TU! CAP ES IGUAL QUE TU EN AQUEST MON! GRACIES PER TOT!

  • Quin regal pels teus avis![Ofensiu]
    Arbequina | 03-06-2006 | Valoració: 8

    Els debia fer molta i·lusió. Jo no vaig tindre mai la sort de poder-los regalar una cosa així. En fi, m'imagino com et deus sentir quan el llegeixes ara que no hi són. Per tu diu moltes coses velades als demés...

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de Eclipse87

Eclipse87

5 Relats

9 Comentaris

19147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33