No

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

No ets el teu compte corrent ni la teva casa.
No ets l'ordinador de pantalla plana que tens amb fotos pornogràfiques amagades en una carpeta per que ningú te les puga pispar.
No ets els teus mobles, en definitiva, no ets res d'això.

No has viscut cap guerra, cap depressió, cap epidèmia de fam, no saps que faries i si vullgueres saber-ho, moriries abans de començar.No en tenim ni idea de que es això, som derivats de supervivents, que a sobre de bastides agredolçes, estem fent el treball brut per altres.

Tu estàs en altra època en la qual lliures una altra cosa ben diferent, el repte de tindre l'equilibri mental.

L'oportunitat de trobar-te i tocar fons, només així s'encendrà el petit espelma que t'estpera des de que
vares naixer.

Doncs es tan increïble aquest moment, que potser et preguntes, quin sabor tindrà aquest món amb aquesta mena d'ingredients.

No ets un floquet de neu únic i meravellós que ha d'esser fos en la ma de l'esperànça, no ets res d'això, sencillament ets TU.

Comentaris

  • Veritat[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Tot molt cert, no som res d'aquestes coses materials que descrius, som potser una cosa més profunda, més espiritual, cal aprofundir sobre que som o no som