NO!

Un relat de: AnnaFenoy

M'has dit NO.
De cop i volta una debilitat extrínseca m'esquerda un destí utòpic.
Les alternatives es multipliquen en un sistema automàtic erroni.
La por i inseguretat es barregen entre aigües turbulentes que m'evaporen la sang.
Un sospir deixa anar l'alè de la màgia continguda en l'enyorança del ser.
Un soroll efervescent colpeix entre les punxades que destrossen allò inequívoc.
Sento el coll darrera les galtes que tremolen a la vegada que els ulls s'entelen de tu.
La força rellisca fins arribar als extrems dels meus dits.
Tremolo. Però suo allò que refuso de l'instant.
De cop i volta la força es converteix en una seguretat flamant.
Ara sóc jo. M'has dit NO...
.....
..... respiro
.....
..... respiro
.....
..... I t'oblido.


Comentaris

  • mmm...[Ofensiu]
    DormS | 27-08-2006 | Valoració: 9

    Potser la culpa no la té cap dels dos. La culpa és de les aureoles que envolten aquestes dues persones, que fan que per mitjans d'energia no siguin compatibles. Es repel·len.

    Una abraçada! No t'aturis, segueix escrivint!!

  • i què ve després del NO![Ofensiu]
    Capdelin | 03-11-2005 | Valoració: 10

    el pou, la depressió, el suïcidi, la baixa-autoestima, el mirall esfereïdor...?
    NO! potser ve, senzillament... un nou projecte, un respirar i uncanvi d'orientació, un nou camí, una porta tancada i cent mil d'obertes per explorar... un sagnar i a la vegada somriure a un nou destí...
    escrius de meravella i tens més recursos que la generalitat!
    una abraçada!

  • instants | 02-11-2005

    Ole ! és necessari respirar...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: