NO!

Un relat de: Unaquimera

Que no! T'he dit que no ben clar! Que no i que no! T'ho he dit un cop i dos i tres... i cent... i mil o més, ja ni ho sé ni ho puc dir, i tu no em creus... No vols, o no saps o no pots, que tot pot ser, i què sé jo de tu, al cap i a la fi no res de fix o ben poc en ferm. El que jo si que sé del cert és que ja en tinc prou, que no puc més, que no ens fem cap bé, que em fas molt de mal, més ben dit. T'ho dic més fort? Vols dir que el bram que em surt de dins, del mig del pit, és un crit mut per a tu? Ei, que no em sents? Et fas el sord o ets boig? O ets cec... tens un vel als ulls? Em fas dir el que no vull... Au, què fas a peu dret? Seu, va. Pren el te, que ja deu ser fred. Amb llet o sol? Fem un mos? Pot ser un xic de dolç... No en vols ni un tros? És de blat i ous, amb nous i un bany de mel, molt bo, de gust suau; els fan al forn de baix i no són cars: és rar, oi? Els ven un noi alt, prim i calb, amb un floc de pèl tan sols... saps qui vull dir? No és vell, no, què va! Té un tic, a més a més: de tant en tant clou l'ull de cop... no l'has vist mai, no saps qui és? Oh, i tant que no! Tu vas al bar, és clar, com a molt lluny... Vols fer fum? Si no et fa res, jo si que en vull un, de ros si pot ser. Va bé. Tens foc? Ah, quin goig, què bo que em sap! Quant de temps fa que no feia el gest... No és sa, què m'has de dir tu a mi, si jo ja ho sé i quan puc ho dic a tort i a dret a qui cal. Ai, la tos! Tot té el seu preu... Res més? Trec plats i gots... I doncs, què fem? Tu vols i dols, com tants... Cal fer un pas més i és dur, ho sé. Fem net de tot, si et plau! Què cony vols dir? Quins trons que tens! Ja hi som de nou... I jo, que no tinc ni veu ni vot? Tu no ho veus clar? Jo si! Jo ho veig clar com la llum, net com el sol que fa, blanc com la llet que bec, ... Què més et puc dir? Visc en un pou fons i fosc, és un fet cert... i tu hi ets a dins amb mi, al fons de tot, en el cau gris, lluny del cel. El mal viu al mig dels dos des de fa temps; no hi ha ni sang ni fel, no put ni es veu... hi és i creix, i a poc a poc es va fent més i més gran... El dany és greu: no com un tall en la pell, com un bony al front o un blau al braç, ... jo ho sé i tu ho saps, no val a dir que no. Em cou per dins com si fos sal, i em fa mal: fa mal al cor i al cap, a tu i a mi, i al fill de tots dos que hem dut al món.
Ni per mi, ni per tu, ni per ell... pel nen menys que per cap dels dos... ja no pot ser més.
No hi ha cap xec en blanc, Déu ho sap.
T'ho dic amb el cor a la mà, amb el cap fred i amb tot el meu cos, ben fort, ras i curt: Prou!
Sent els meus mots, m'has de fer cas d'un cop per tots: NO!
Ja no hi ha res més a dir.

Unaquimera

Comentaris

  • felicitats[Ofensiu]
    juansan | 02-01-2019

    Aquest text és, encara que sembli mentida, molt difícil de realitzar, a causa dels monosíl·labs que conté i l'accentuació, fent que vagi creixent la tensió del relat fins al final.
    Es que és molt difícil de realitzar, però t'animo a crear més d'aquest tipus, ja que alguns vam gaudir llegint-lo.


    Juan Sanchez
    ASNEF

  • Trets i cops al cor [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2011 | Valoració: 10

    Realment és això una passada, una meravella. Un exercici brutal de treball, colzes, entrega i sabiduria. El so sostingut dels monosíl.labs són com una metralleta que va repetint un no i un crit. accentuen encara més la tensió del relat que, en un principi sembla amagat per la força monosil.làbica, però a mesura que el vas llegint va augmentant la tensió creada per el ritme dels monosíl.labs. Són com trets i crits junts. Una meravella Maite. Abraçades, o si em permets, a bra ça des.

    aleix

  • de vegades, un estima perquè...[Ofensiu]
    teresa serramia | 21-05-2011 | Valoració: 10

    no pot fer res més que, això, estimar. Sense mesurar quin serà el preu de satisfer la seva imperativa necessitat. ESTIMAR...., a canvi del que sigui.ni que sigui de la mort. i aixpo explica els casos de malatractament que es donen contínuament...

    Es a dir: un estima per DEBILITAT...i per deblitat és castigat. potser ho té merescut..Vés a saber..Qui sap!!
    petons plens d'agraïment...

  • Que si,[Ofensiu]
    free sound | 05-03-2011 | Valoració: 10

    que és un molt, molt bé.
    Res més, un deu i prou.
    N'hi ha prou, amb dir,
    que vals, vals molt.
    Ja van les mans, tac-tac...
    que ets un crack!!
    Curts, prou bons,...
    molt bons, grans mons,
    ets gran i prou!!!

  • un text molt bo ple de curts mots![Ofensiu]
    Oluronbi | 09-01-2011 | Valoració: 8

    a aquest text, (particularment) l'hauria titolat "com aprofitar 3 minuts del teu temps"! quin plaer llegir-te!he al·lucinat amb la teva traça...tot ple de mots, tots ells tant curts, quin text tan clar, tot ell tan gran!

    m'ha fet gràcia la percepció que tens de mí, per què crec que és bastant contrària a com sóc. Sempre he estat molt impulsiva. Normalment parlo (i escric) abans de pensar, em costa ser pacient. És un aspecte que em descriu molt bé, la impulsivitat, tot i que en molts moments m'agradaria saber-me controlar.

    Jo, sense demana-te permís, t'he anat llegint durant les vacances
    espero que tampoc t'importi ;)

    Raquel

  • Re-fot!...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 31-12-2010 | Valoració: 10

    ...re-fot!...re-fot!
    Què gran que ets!
    No sé què dir,
    no sé què fer...
    ...........................
    Sí sé què dir,
    sí sé què fer:
    Un deu!

  • Jo dic que sí.[Ofensiu]
    Josoc | 31-12-2010

    Ho he vist amb els meus ulls i no m'ho crec. Com es pot ser tan llest? Jo dic sí, sí que és bo el teu text, més que cap en el seu cas.

  • Darrerament [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 29-12-2010 | Valoració: 10

    No he entrat quasi gens a RC, diguem que ha sigut un parèntesi sabàtic, i així no cal donar explicacions.
    M’ha sorprès aquesta magnífica narració utilitzant sols monosíl•labs. M’ha sorprès també la coherència i que el relat no perd en cap moment el sentit, no se si m’explico prou bé, vull dir que el llegeixes sense adonar-te de que es tracte d’un relat de monosíl•labs.
    Et felicito pel resultat que has aconseguit.
    Jo tinc alguns textos escrits sols amb monosíl•labs, i també amb monosíl•labs d’una sola vocal, però mai n’he publicat cap, son escrits per curiositat pròpia.
    Una abraçada acompanyada del desig d’un molt bon any nou
    J. Lluís

  • Mare de Déu! [Ofensiu]
    Urepel | 16-12-2010 | Valoració: 10

    Cops de puny, cops de puny i cops de puny i més i més i més....Amb tot de monosíl.labs! Simplement, impresionant. Les paraules i les frases formades amb aquestes són tan curtes que la informació està concentrada; tant, que no he pogut, a la primera, contemplar el lèxic i la varietat i la forma que li dones a les frases, que és excel.lent. Creia que en algun lloc, prendria el fil; però no. Hi he hagut de tornar a llegir-me'l; i el goig ha aumentat.

    Però es que dóna la sensació, quan comences, que no pots respirarr, que no hi ha pausa possible i que el cervell (almenys el meu) no pot processar tants directes seguits. Encara no has enregistrat una frase que ja en ve una altra. És genial, podria ben bé ser una bona mostra de diàleg interior super entretallat. Per comptes de te, sembla que porti cinquanta cafès o quelcom pitjor.

    M'ha recordat, després... a la cançó de Aramateix: "I tu què vols?"; també tot plena de monosíl.labs.

    Mare de déu, de debò, impressionant.

  • Molt bo! Un 10 més![Ofensiu]
    nuriagau | 07-12-2010 | Valoració: 10

    He rellegit aquest relat que ja havia vist al repte. Curiosament, fins i tot creia que ja te l'havia comentat. Després el que t'han dit d'altres relataires, només em queda repetir que has aconseguit confegir una història únicament amb monosÍl·labs i que no s'ha fet gens feixuda. A més, manté la tensió narrativa con si d'un relat ordinari es tractés.

    Realment amb els Reptes aconseguim relats que mai ens haguéssim plantejat, oi?

    Enhorabona, Unaquimera!

    Ens seguirem llegint!

    Núria

  • Llegir tot un relat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-11-2010 | Valoració: 10

    Llegir tot un relat solament de monosíl·labs ho trobo summament difícil. Em dona la sensació que he de fer-ho a cops, a batzegades, perdent el ritme de la lectura. He de reconèixer que això no m'ha passat pas. D'entrada ja sabia que només trobaria monosíl·labs i fins ben avançada la lectura no n'he sigut conscient del fet.
    He començat, dient que trobo força difícil llegir tot un relat solament de monosíl·labs... Escriure'l reconec que s'escapa a les meves possibilitats.
    Felicitats pel relat, ;aite, i felicitats pel dia.
    Una abraçada!
    -Joan-

  • Caram, caram, caram![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 07-10-2010 | Valoració: 10

    Ets única, noia. Ser capaç de trobar tants monosíŀlabs amb el quals confegir un relat -i força llarguet- que, a més, atrapa els lectors i els impeŀleix a continuar llegir, bé, no crec que gaires escriptors siguin capaços de fer-ho. Em trec el barret, Maite.
    Sento no haver-me adonat, fins ara mateix, que tenies aquest relat publicat. Darrerament he estat molt ocupada i no em trobo gaire bé.
    Una forta abraçada,
    Shaudin

  • El poder de la paraula[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 06-10-2010 | Valoració: 10

    De vegades les més paraules curtes són les més contundents. I les més valuoses. En ocasions tant, que molta gent no és capaç d'articular un "no" pel valor que tanca el terme.
    Un relat fet amb monosíl·labs sembla un trenca-closques de vegades un poc caòtic peça per peça, però vist des de l'altura s'albira un conglomerat perfecte, com una maquinària on cada element es defineix en funció dels altres.
    Tota una nova perspectiva literària.
    P. D.: Escriure a voltes és un acte dolorós i purgant. Si no deixe un trosset del meu esperit, no sent que el text tinga vida. Per això escric poc, perquè a l'igual que amb els monosílabs, cal saber dosificar.
    Potser el dia que no només escriga per exorcizar el dolor i també puga transmetre llum, seré més prolífic. Estic en això.
    Besades,
    Llorenç

  • Genial![Ofensiu]
    Cendra de flor | 06-10-2010 | Valoració: 10

    Com sempre és genial la formacom domines el lèxic i l'estructura del llenguatge.

    Felicitats

    Cendra

  • Molt ben dit !.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 04-10-2010 | Valoració: 9

    Queda clar que el relat de força!. La prota, una dona de caràcter, sense dubte!.
    El que li ha tocat rebre, de ben segur que no ha quedat indiferent amb tan ferro verbal!.
    Molt original, m'ha agradat molt.
    Ja espero una altra creació! ;oD.
    Enhorabona!.
    Sussu.

  • No ho hauria dit mai...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-09-2010 | Valoració: 10

    que es poguessin fer servir tants monosílabs i, amb ells, un monòleg tant explícit i contundent com el que ens has fet. Sens dubte tens un domini molt gran del llenguatge i el do de saber combinar les paraules fins arribar a un relat que no ha de ser gens fàcil d'escriure (ho sembla aparentment, però sabem que no)
    Un cop més, m'has deixat bocabadada.
    Una abraçada, Unaquimera

  • És un bell relat[Ofensiu]
    joanalvol | 28-09-2010 | Valoració: 10

    tenint en compte que es tracte de monosil·labs. El mèrit, però no és en la quantitat de mots, sinó en la facultat intel·lectual per ficar-los en ordre, per estructurar-los de tal mena que donin sentit.
    De ben segur que no és un relat fàcil, doncs aquesta especialitat comporta els seus riscs.
    Crec, sincerament que te'n has sortit prou bé i d'aquí la meva admiració.

    Una abraçada multisil·làbica
    Joanalvol

  • Com sempre genial!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 28-09-2010 | Valoració: 10

    m'ha semblat un conversa tant real, una d'aquelles converses que s'apropen als monólegs, m'imagino una dona que xerre,xerra i escolta poc que quan diu NO! és NO! amb raó o sense...
    Un relat contundent i real com la vida. Molt bó de veritat. De fet feia dies que no llegia res teu i ho trobava a faltar.

    La Fada

  • No i prou[Ofensiu]
    Wenceslau | 28-09-2010 | Valoració: 10

    Paraules definitives les que diu la veu que monologa, fan evident l'aspecte lúdic del repte que cites, també fan coherent el fons i la forma.
    Lectura lúdic, coherent, i intrigant.
    Gràcies per la felicitació, de fet l´'unica que he rebut, no és massa conegut el nom ni el sant, Com ho saps tu?
    Per a tu salutacions i agraiments, Unaquimera.

  • La riquesa del NO[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-09-2010 | Valoració: 10

    Un NO aclareix i concreta i comunica.
    Molt bona exposició de motius i curiós el silenci de l'altre.
    És un NO a una relació refredada, trencada... ?
    A vegades un NO és un SÍ a viure amb llibertat.

  • Ras i curt[Ofensiu]
    franz appa | 26-09-2010

    Més que un exercici estilísitic, bastant més. Si és cert que, sens dubte, el continent ha condicionat i modelat el contingut del discurs -aquest torrent de monosíl·labs dit a raig i abocat amb mínims punts de pausa-,no és menys cert que descabdella una història, uns personatges, un veritable diàleg en què sentim la veu del qui no veu reflectides les paraules i fins i tot la presència llunyana, fora de quadre, del tercer absent, el fill.
    Monosíl·lab per definir aquest conte? Ben fàcil, ras i curt: Sí! Sí, es poden fer joies amb l'ús de monosíl·labs!

    Una abraçada ja a plena tardor, en què espero reprendre el contacte amb els meus admirats i admirades amics i amigues de RC.

    franz

  • "Acollonant"[Ofensiu]
    iong txon | 25-09-2010 | Valoració: 10

    Estic impressionat. No hauria dit mai que es poguessin dir tantes coses només amb monosíl·labs. I sí, si haguessis començat a pensar en l'himne dels hipercampions n'hauries pogut trobar dos o tres més… I això que sembla que els hagis fet servir tots!

    L'estiu molt bé, tot i que és evident que a tu t'ha provat més que a mi, veient la teva productivitat literària. Amb tot, n'he fet una petita crònica que he d'acabar de polir.

    Et felicito també per la teva interpretació del meu poema ja que la cosa anava bastant per aquí. Només en el darrer vers, més que un retret pel malbaratament de béns i aliments, que també es pot veure així, és una referència al passatge bíblic del llibre del Gènesi on es narra la transgressió en aquest cas dels primers progenitors de la humanitat, però que tots hem heretat a través del llinatge de sang i per tant també Caín. En aquest sentit, "robar el fruit de l'Arbre de la Ciència del Bé i del Mal" normalment s'interpreta com l'ús de la sexualitat en contra de la llei de Déu. Si més no, aquest és el significat que el llibre dels Principis Divins atribueix a aquest símbol.

    Espero que ja comprendràs la meva incapacitat de comentar-te amb monosíl.labs. Quan ho intento només em ve al cap "Els Segadors" i l'himne del Barça, i amb això no anem enlloc…
    Va, ho intentaré una mica: Molt bon tret! Un text ple de llum!

    Uff! Vaja, que enhorabona.

    Quim

  • panxample | 23-09-2010 | Valoració: 10

    que bé que ho fas. et surt sol de dins teu. Dit i fet, no cal dir res més.
    Ets dallò més, sor-pre-nent .
    Avant

  • Caram![Ofensiu]
    brins | 23-09-2010 | Valoració: 10

    Tants monosíl.labs té la nostra llengua, Maite?
    Quina llengua tan meravellosa, rica en so, en vocabulari, en estalvi...

    Si a més a més aquests monosíl.labs estan en un text tan ben trenat com els que tu has escrit, i tenen un sentit tan coherent i precís, ja hem aconseguit un relat excel.lent. Felicitats!

    Una abraçada que no és gens curta; és larguíssima...

    Pilar

  • Ras i curt![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-09-2010 | Valoració: 10



    Res més a dir, ja n'hi ha prou!
    Fantàstica manera, amb un estil superb, de dir tot el que es pot dir en una ruptura .
    Molt adient el tema triat per fer un relat monosil·làbic, quan entre dos no hi entesa sobren les paraules altisonants o profundes o retòriques.
    En realitat, en arribar al "fons del pou" amb poques i senzilles paraules n'hi ha PROU!
    Ens dius en la introducció que has anat allargant el text, crec que has trobat el punt en l'extensió per regalar-nos, una introducció del tema, un intent de conciliació i un desenllaç contundent.
    Tota una trama que, llegint de manera dinàmica, degut a la lectura monosil·làbica, vas accentuant l'èmfasi i vas fent-te teu el monòleg.
    He passat una bona estona, gaudint de la teva mestria en l'art de jugar amb les paraules, tot dient-nos coses importants.

    M'ha agradat retrobar-te Maite, enyorava la teva presència per RC!

    Molts petons i una abraçada de càlida tardor.
    Núria

  • Genial![Ofensiu]
    Grocdefoc | 22-09-2010 | Valoració: 10


    Ostres! -he pensat mentre anava llegint-, em sembla un exercici genial en molts aspectes. Jo no ho he intentat mai, això d'escriure només amb monosíl·labs. M'han entrat ganes de posar-m'hi. Veig que tu ets una mestra i pel que dius podries anar escrivint i escrivint...
    Gràcies per passar-te pels meus "grocdefocs" que, per cert, m'ha fet molta gràcia la manera que has anomenat els meus escrits.
    Jo encara no he fet vacances, i aquesta vegada em trobo molt cansada... se'm farà llarg fins arribar a mitjans octubre que és quan les faré.
    T'envio una abraçada plena de núvols de setembre.

  • Al teatre[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2010 | Valoració: 10

    Et deia que ja baixava la gent del teatre de la vida perquè la veritat era que estava entre una pel·lícula i el final d'una altra i la gent ja baixava i havia de posar-me a la meua faena, de fet he fet un kit-kat.
    Vinga Maite un petonàs i fins a un altre conte, una forta abraçada.

  • Un adéu lacònic[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2010 | Valoració: 10

    El relat que és d'una maestria incomparable, és un experiment amb poques síl·labes, de fet totes les paraules contenen una de sola.
    I és també un adéu lacònic, dels bons, dels que fan mal, la dona que li brinda la possibilitat que amb el te el seu home o dona (qui sap) es torne a congratular amb ella i se n'adona que ha perdut l'oportunitat de fer això, és més ja no la té.
    L'adéu de la protagonista és molt adient al llenguatge actual d'Internet en el que les persones parlen amb poques paraules però tot un repte en quant un es posa a fer un conte amb aquestes.
    Molt bo, i dir-te que jo no haguera pogut fer tantes expresions i tants sentiments en tan poques síl·labes, és com un exercici en el que cal estar molt ben abillat i amaestrat i també entrenat per a poder dur-lo endavent.
    Bé hui m'acomiade de tu Maite des d'un cíber-cafè i t'ho dic allò de cíber per allò de les paraules que es diuen en un no-res i en poques síl·labes, bé ja baixa la gent del teatre de la vida, t'espere...

  • Naiade | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Un gran relat monosil·làbic, d'aquells que dona gust rellegir a fi de no perdre't res. Fa mantenir l'atenció i no pots parar de llegir. Al final t'he de dir que m'he quedat una bona estona paint aquestes paraules que de ben segur deixen descansat a qui ho sent i te el valor i la força per dir-les. L'estil m'ha fet pensar en una obra de teatre, seria impactant.
    M'ha fet il·lusió retrobar-te, tan plena d'energia. Ja es nota que t'han provat les vacances. Espero llegir-te ben aviat un altre relat.

    Agafo l'abraçada i te n'envio una altre ben càlida d'inici de tardor.

  • Sobre les versions: curta, llarga, publicada i extra.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-09-2010

    La versió curta, que va quedar finalista d'aquest Repte, constava de 324 paraules. Gairebé de seguida va néixer una altra, una miqueta més llarga, de 393.
    Ambdues es poden llegir clicant damunt d'aquest enllaç: REPTE 437. BREU I CURT.

    Mentre esperava el veredicte, vaig reescriure el text i vaig arribar a les 666 paraules que composen el relat tal com ha estat publicat a RC.
    Existeix encara una versió, escrita tot just d'enviar l'anterior, que ja arriba a les 707; en adonar-me que no acabava mai de rumiar i confegir noves combinatòries de monosíl·labs i d'històries dins la història principal, he decidit guardar el document fora de la vista, ja que del contrari, aniria cada dia afegint mots... no sé fins quan!

    Ara mateix deixo aquí una abraçada llarga per a qui li vingui de gust rebre-la,
    Uq

  • Coi, què fort el tros de text!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Tu ja ho saps que sóc fan de tot el que fas i que un cop més m'has cuit el cor amb el foc que treus del cap tan bell i amb amb tan de seny que Déu t'ha dat (¿?) Jo dic que sí, que ets un cas dels que no n'hi ha. El teu art es veu a ulls clucs i el món no té res a fer de bo si hi ets tu.

    Un bes

  • Xocolatina | 21-09-2010

    la versió breu puc llegirla, la finalista del repte, on?
    Felicitats autora!

  • Xocolatina | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Si que és molt important dir no, saber dir no.
    Mantenir-se firme en una opinió, quan ho creus.
    Si ho fessim, ens aniria millor.
    Que si, que si!

    He tornat a parlar amb el Gran Mestre de Tots, avui t'envio records de la seva part. I una AbraçadA meva!

  • Volia dir...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-09-2010

    les piles "carregades", tot i que portar-les posades avui dia no està gens malament, ha ha!

    Mercè

  • Ei, Unaquimera![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-09-2010 | Valoració: 10

    Aquest relat monosil·làbic ja el vaig gaudir quan vam coincidir en el Repte clàssic. Em va semblar un text enèrgic, contundent amb un ritme cada cop més accelerat. Aquest és realment un exercici literari que val la pena experimentar i tu ho has fet amb una naturalitat extraordinària.
    Breu i curt però intens. Una discussió molt ben portada que m'ha fet somriure.
    Celebro retrobar-te després de les vacances. Ja veig que has vingut amb les piles posades.
    Una abraçada pretardorenca, Maite.

    Mercè

  • carai...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-09-2010 | Valoració: 10

    és curiosa la força i el ritme particulars que desprèn un text només amb monosíl.labes, a més si té el teu toc ben treballat i amb sentit... encara més
    me n'alegro de tornar-te a llegir
    fins aviat Uq

    joan

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

495842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket