No vull

bona sort, que no és cap tonteria...
Senzill i net, m'ha agradat ;)

el que jo sento ara mateix.
Desitjo poder mirar-lo als ulls i dir-li: t'he oblidat!

vull aprendre a fer-ho


m'encanta.


jOaneTa

no crec que faci falta dir més. M'encanta.

Aleix.

tots hem passat per una situació com aquesta, si més no, similar, i encara que l'haguem viscut més d'un cop i de dos...sabent el mal que ens podem endur, mai estem preparats per tornar-ho a viure i el mal sempre va a més...

m'agrada molt, és la primera vegada que et llegeixo i no en serà pas l'última...

endavant!!

i el 10 perque el puguis oblidar ben aviat.

1 petonet

L'oblit ve amb el temps mentre et dius cada dia que "vols deixar de...". Però finalment arriba el dia que la tristor desapareix i, com dius al relat, finalment pots dir sincerament "Avui t'he sabut oblidar".

Una abraçada

GuSPIRA

Doncs per dir que s'ha oblidat i no ser fals, s'ha de recordar. Així que el teu final és com dir: m'agradaria poder dir-te que t'he oblidat, però no puc. Així que s'adentra encara més en el romanticisme del poema.
M'ha agradat molt llegir aquest poema perque l'amor no és precissament un dels meus temes preferits, però de tan en tan, i si està tan ben escrit, gaudeixo llegint sobre ell.
També m'he llegit la teva biografia. Me n'adono que quan vulgui retrobar-me en l'amor, m'haure d'adreçar a les teves pubñicacions. La pista més determinant ha estat "l'amor és el motor que ho mou tot". En fi.
Sóc raret, però tolerant en extrem, per això gaudeixo llegint autors amb els que discrepo (és una de les meves aficions) i ara t'hi incloc.
Així que, fins la pròxima, que ara mateix serà d'aquí a poc.

Una abraçada.

Arbequina.

Hola! Recordes que em vas deixar dos comentaris fa uns dies? Em deies que el nostre pseudònim s'assemblava i que a més només ens portem un dia de diferència! Ostres, quina casualitat! T'he estat llegint i penso que escrius molt bé, amb un estil propi... he vist tres relats que parlen d'una amistat perduda... és molt dur i a més són senzills però et toquen. Pel que fa a aquest relat, sincerament: És genial! Penso que el fet que repeteixis la mateixa estructura excepte a l'últim vers fa que encara tingui un significat més culpidor. Co m deies tu...ai l'amor.. Jo també m'he sentit com en aquest poema, odiant el fet d'estimar, volent fugir de tot sentiment cap a un altre, i he plorat de dolor, però quan l'esperança sembla a punt d'esvair-se veus aquella espurna que es converteix en llum cegadora i ... bé ja veuràs tot esforç té una recompensa, de veritat, encara que pensis que mai trobaràs a ningú, trobaràs l'amor i SÍ que el voldràs, i per sempre.

=) Molts petons! I espero que em segueixis donant opinions dels meus relats com faré jo dels teus!!! Una abraçada

Nastàsia

Jo tampoc no ho vull pas... M'agrada la estructura d'aquest relat curtet. I les repeticions les has sabut fer de manera que no acabin "rallant". Molts petons maca!

laura^^

Tot el que dius jo ho he sentit, i és tan trist, però ja veuràs que quan no t'ho esperis cupido tornarà, tendràs la recompensa a tant de patiment.

Molt macu, moltes vegades ens agradaria olvidar a la persona que ens ha trencat el cor, pero es molt dificil, pero no hi ha re imposible aixi que endavant!

Tens ganes 'oblidar, això vol dir que el camí està obert, però quan no vulguis fugir del bosc i oblidar, si no que vols sentir i recordar, el pes serà gran.
Bon poema.