No vull ser guapa (Introducció)

Un relat de: Àfrika Winslet

Imagineu que el personatge A és una noia jove i guapa. Imagineu que el personatge B és un home madur i tota una eminència en la seva feina. Podeu imaginar, per exemple, que A forma part d'un prestigiós bufet d'advocats i B és el seu cap.

A: Per què em vas contractar?
B: Perquè ets bona en la teva feina.
A: Això ho saps ara, no abans. No vaig ser la millor de la promoció, ni la segona millor... Per què em vas contractar?
B: Eres bona. Tenies bones notes, no?
A: Sí, però no era la millor. Em vas contractar perquè era guapa?
B: Sí. O no, que més dóna? Ara ja ets aquí, no importa com, no n'estàs contenta?
A: Se suposa que ho he d'estar?
B: I tant que ho has d'estar, per què no? Has arribat on volies, on somiaves, no?
A: O sigui, que em vas contractar perquè era guapa...
B: Sí. Ets guapa, hi ha res de dolent en això? Cadascú té un do, un talent, un cromosoma que el fa diferent, especial. Tu ets guapa i, amb això, ja t'hagués bastat per sobreviure. Podies haver estat actriu o cantant famosa, o model... et podies haver casat amb un ric i viure tota la teva vida envoltada de plaers, sense cap maldecap! En comptes d'això, tu vas decidir esforçar-te per ser millor, estudiar... fins i tot, segurament, vas avançar altra gent que, intel·lectualment, era millor que tu, deixant de banda la teva millor arma i sacrificant nits de festa per poder arribar fins aquí. Si has tingut la voluntat i l'empenta necessària per esforçar-te i no aprofitar-te de l'ocasió que et donava la natura, només per això, ja mereixies una oportunitat. Si a més ets de les millors, sens dubte mereixies estar aquí.

Què creieu que respondrà A? I què creieu que pensarà? Com se sentirà?
I, d'altra banda, què us sembla la justificació de B? Què en penseu vosaltres? Creieu que és una pràctica habitual de la nostra societat? En aquest cas, creieu que tots els caps han pensat com B?



Comentaris

  • Molt hàbilment,[Ofensiu]
    brideshead | 19-07-2006

    has fet un relat tendenciós... i has fet que la majoria d'opinions dels companys relataires que em precedeixin vagin en una mateixa direcció. Si m'ho permets, jo discreparé. L'eterna qüestió és si una dona "guapa" aconsegueix una feina abans que una altra "no tan guapa" (tot i que el concepte de bellesa crec que és abstracte, només està en els ulls de qui mira). Els homes, sobretot quan són caps, tenen la fama (mala fama, diria jo) de moure's per aquests cànons de bellesa i sembla que trien sempre la "guapa" abans que la "lletja". En el teu relat, però, jo crec que els papers s'han invertit. Crec que és ella (A) qui se les dóna de guapa, i la seva conversa amb el cap (B) crec que té com a objectiu principal fer-li confessar el que ella vol sentir: que l'ha triada per la bellesa abans que per la professionalitat. Però el cap (B) reacciona de manera inesperada per a ella: li argumenta detalladament la seva vàlua professional, i no li nega que, a sobre, té la sort de ser una dona ben atractiva. Li recorda, a més, com de diferent podia haver triat viure si s'hagués aprofitat d'aquesta suposada bellesa. Al final, molt encertadament, li diu que, si a més a més de bona en la feina és guapa........... "a quién le amarga un dulce"?

    Resumint, que ella preten portar-lo cap a la confessió equívoca per poder "carregar" contra ell, seguint la pràctica habitual que deia abans, la de la mala fama. Però ell, a mi personalment, m'ha resultat un cap responsable i honest, que no li diu cap mentida ni se n'aprofita d'ella.

    Destacaré aquest primer diàleg que m'ha semblat perfecte:
    "
    A: Per què em vas contractar?
    B: Perquè ets bona en la teva feina.
    A: Això ho saps ara, no abans..."

    A partir d'aquí, el lector ja va agafant la idea de per on aniran els trets.... i no, els trets es giren a favor del cap.

    Òbviament, tot això és la meva opinio, eh? Però fixa't si l'he trobat interessant el teu relat, que m'ha permès deixar-te anar tot aquest "missal".

    I bé, ja estic una mica més en pau amb tu... ;-)

    Una abraçada ben forta, senyoreta Winslet!!

  • El pa de cada dia per a molts...[Ofensiu]
    Bonhomia | 31-05-2006

    A es pot sentir indignada, i si necessita la feina i està socialment mal situada, la cosa va malament.
    B és una persona apoderada de dots artificiosos i dolents. La pràctica d'aquest tipus de llenguatge en la societat puja com una marea contínua ascendent. No crec que tots els caps pensin així, però és una situació que regna en el món empresarial i fins i tot, a vegades, en els petits negocis.

    M'ha agradat molt el teu relat.
    Endavant!

    Sergi

  • B ha estat molt sincer [Ofensiu]
    TempusFugit | 29-05-2006

    i això ja és molt, tractant-se de B. El justifico: no gens. Però i els que fan el mateix que B sense reconeixer-ho, pitjor encara.
    Ara A ha de demostrar que és més vàlida que guapa i a prendre pel sac B. Perquè amb aquesta situació es trobarà dia sí dia també. Perquè vivim en una societat necessitada

  • Que guarro!, B si és com diu el Sergi[Ofensiu]
    helena | 26-05-2006


    Doncs que guarro!, B no?
    espero que no sigui tan patétic, i si no que vagi de putes i miri tants pits com vulgui, que aquestes senyores tenen una feina molt digna.

    Però que no barreji la feina amb els pits, pleaseee!
    almenys, que ho fagi per Catalunya, coi. les empreses catalanes no es poden permetre gent tan mediocre que barreja sexe o desig amb feina.


    je,je.

    Sergi, espero que B no sigui tan guarro com dius tu.

    helena

  • depèn de B[Ofensiu]
    sergi monserrat | 26-05-2006

    Trobo que tot depèn de la sinceritat de B a l'hora de respondre. Si tot el que diu és cert, ho trobo un argument fluix, però passable...

    No obstant pot ser perfectament que totes les respostes siguin simples tàctiques de B. Pot donar-se el cas que B contractés a A simplement per guapa, però que és clar, no ho vulgui reconèixer,
    li interessa més fer creure que A va ser contractada en part per les seves capacitats intel·lectuals, aixi A seguirà a la feina i així B podrà seguir mirant-li els pits cada matí quan es creuen al despatx.

  • la bellesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-05-2006 | Valoració: 10

    és una idea abstracta i com a tal és positiva en sí mateixa. Seria absurd fer apologia de la lletjor.
    Sempre que es compara s'ha de fer en igualtat de circumstàncies: entre dues persones eficients, la bellesa és una dada a afegir.
    Però no cal oblidar que la bellesa comporta efectes secundaris o colaterals: poder de seducció, corrupció, temptació de posseir-la, enveges i possibilitat de valorar més el recipient que el contingut.
    Crec que la resposta del CAP va ser científicament humana i raonable... L'estadística però confirma que la bellesa obre camins injustos, suplint de vegades a les qualitats necessàries per realitzar una tasca amb efectivitat.
    petons i una abraçada.

  • primer de promoció té avantatges i desavantatges[Ofensiu]
    helena | 26-05-2006


    Quant agafes una persona per una feina, sovint agafar el primer de la promició és un desastre. Acostuma a ser un tipus genial, però no sap treballar en equip. A la feina del meu marit han tingut tres primers de promoció del IQS, només n'ha quedat un, que ara és soci de l'empresa, i va completament per lliure. Es un fora de serie en capacitat de treball però no sap treballar en equip. Aquest noi, bé, home, els hi reporta molts beneficis, però només pot haver un geni d'aquest calibre a la empresa. Si no la empresa s'enfonsa. És molt millor, tenir 30 persones amb un curriculum bó, no el millor, però que tinguin equilibri interior i fortalesa mental. A la llarga és més productiu. Una llumbrera te la pots permetre i és un plus, però només una. El demés han de ser formiguetes i gent responsable.
    Aquest noi tan ressolutiu, és enginyer i és un fora de série, però va a la seva bola absoluta i és positivíssim per la empresa. Però si hi haguessin tres Ricards, la empresa s'enfonsa.

    Aqui no entro en el tema de si és guapo o no. En homes, fins ara no es plantejava.
    I les dones enginyeres que tenen, primer les agafen per la capacitat, naturalment, encara que
    les dones, per ara, tendeixen a no sortir-se del patró i si són llumbreres més aviat se'n amaguen, al contrari dels nois.

    Seria un bon tema per debatre.

    No sé en altres camps, com està el pati.

    helena

  • Doncs...[Ofensiu]
    Emelkin | 25-05-2006 | Valoració: 10

    A pensarà en deixar la feina, perque sentirà que esta on hauria d'estar un altre que ho mereixia... però al final no ho farà, xq pensara que el jefe contractara a unaltre guapa.

    De totes formes, el Jefe sabrà si vol contractar algú inferior a un altre a canvi de bellesa fisica, ell es busca els problemes. Suposo que si la va contractar era tambe xq apart de ser guapa es mereixia el lloc, superava els minims(un jefe no sarrisca tan, x mol guapa k sigui algu).

    Aixi que A pensara que la vida es injusta xo li sera una mica = xq gracies a aixo ella sta on sta XD, la gent es aixi XD.

  • injustícia social...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 25-05-2006 | Valoració: 10

    masclisme, societat operada i retocada fins a la sacietat. Rols, res més que tonteries. M'ha commogut molt el teu relat, segueix aixi!

  • Sí, és millor ser guapa, no ens enganyem. Però, no ho és tot.[Ofensiu]
    helena | 25-05-2006 | Valoració: 10


    B és implacable en la seva resposta i també impecable, un 10. Si l'ha contractada per guapa, acaba de demostrar-li que a més és intel.ligent, no ha contractat a una incompetent és clar.

    A com es sentirà? depén de com sigui A.
    Si és espavilada sabrà perfectament que essent guapa i prou avui dia no tens una bona feina. També sabrà que tenir una bona imatge és un plus en el curriculum. És així, serà frívol, però és.

    A podia casar-se amb un ric i no fotre ni brot, però la bellesa s'acaba i aleshores podia ser substituida, per C, més guapa i més jove.

    Per tant, A ha fet molt bé i B, segurament, també.


    helena

  • crec que[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 25-05-2006

    la justificació de B està bastant "treballada", ja que, si realment només va contractar a A perquè fos guapa, hagués pogut tenir uns arguments molt més masclistes, o si més no sense tenir en compte l'esforç d'A per arribar on ha arribat.

    Ara bé, això no treu, que B sigui un autèntic capullo materialista, i que a A, la seva resposta li senti realment malament. ha de ser dur, ofenent i frustrant, si t'han agafat en una feina pel teu físic, i no per ser la millor.

    No obstant, ella ja deuria saber que hi havia altres persones amb curriculums millors, i tot i això, va acceptar la feina.

    Podria contestar-li... "jo només vaig acceptar la feina perquè com tu eres un home, i el meu superior, així et podria seduïr per aconseguir un ascens de manera fàcil, ja que els homes, només penseu en això, i no dubtis que en aquesta tasca, no serà per guapa, sinó per ser la millor, sense comparació... però saps què? has perdut el torn... sigue jugando", jajajajajjajajajajajjajaja

    apa, petons!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.