No vull ser esclau

La princesa dels guariments s'en va de viatge. I serà un viatge llarg, llarg, llarg. Estic a punt de vomitar el meu cor, i no hi ha ningú que em pugui salvar. Tot el meu cos es mou per una inèrcia absurda pels carrers, per qüestions de distància. No sé quan estaré tranquil. El que vull se m'escapa de les mans,i la pèrdua pot ser molt dolorosa. No sé en què confiar. No sé si haig d'oblidar o esperar.

Damunt aquesta terra
sols et contemplo a tu
i sense veure't
aquesta imatge m'espanta.

El temps ho cura tot
i l'amor no és just.
Potser hauria d'agafar la barca
i allunyar-me d'aqui
per treure'm les preocupacions.

O dir-te adéu sense dir-t'ho
per fer marxar aquesta absurda angoixa.

Em vull treure l'espina que tinc al cor.

Vull viure en pau.