No vull que te'n vagis

Un relat de: Susanna Medina
No vull que te’n vagis. Potser no t’ho he dit mai, potser ho he amagat massa vegades, potser he intentat no creure-m’ho, però no vull que te’n vagis. Vull estar amb tu, i vull tenir-te al meu costat... per sempre. Vull escoltar-te, i vull fer-te feliç. Serà difícil, sé que serà complicat, però he descobert que ets tot el que vull.


Diga’m que no és tard, diga’m que has desitjat en silenci que t’ho demanés. Diga’m que no et faig mal, que et sents capaç d’ensorrar la paret que he aixecat sense pensar. Que creus en mi, que podem escriure junts un demà millor. Diga’m que em somnies, que tens paciència, que m’entens. Diga’m que m’esperes, que en realitat, no vols marxar.


No vull que te’n vagis perquè em fa tremolar la teva absència, perquè penso en tu més del que voldria, perquè el món s’atura quan et tinc al davant. Deixa’m dir-te que en secret t’observo mentre dorms i imagino que obres els ulls i em somrius. Que mentre paties per no perdre’m, jo estava segura de no voler-me anar. Que em tenies, que no calien més paraules... No pensava marxar.


Diga’m que vols continuar mirant-me als ulls, que vols tenir-me a la vora, que m’enyores si no estic, que et faig falta. Diga’m que vols que encetem una ampolla de vi plegats i que perdem el sentit mentre brindem per tu i per mi. Diga’m que estic a temps, que no t’he ferit, que m’acceptes així, tal com em puc oferir. Diga’m que despertarem i començarem de nou. Diga’m que el camí encara és llarg i que vols fer-lo agafat a la meva mà.


No vull que te’n vagis. Perdona la meva mirada que et defugia, les carícies rebutjades, les paraules incorrectes, els silencis sense sentit. No marxis. Sé que si ho fas, si t’allunyes avui, no et tornaré a veure, i tinc tantes coses per dir-te, que no vull que es perdin en l’oblit. Que m’inspires, que m’alces tan lluny que de vegades em costa tornar; que la teva vitalitat mou les meves passes, que em transmets la calma i espantes la por. Deixa’m dir-t’ho per últim cop, deixa’m colar-me dins un raconet molt dintre teu, deixa’m acaronar-te un vegada més, deixa'm fer-te meu aquesta darrera nit, mentre molt fluixet et xiuxiuejo a cau d’orella... no vull que te’n vagis.

Comentaris

  • Sincerament...[Ofensiu]
    Maria Magdalena C | 05-03-2012 | Valoració: 10

    és un text preciós carregat d'amor, paraules dolces i ganes de transmetre tot l'amor que vols donar. Pd: Esper que no se'n vagi :)

  • Un escrit delicat,[Ofensiu]
    free sound | 05-03-2012 | Valoració: 10

    unes dolces paraules amb desig ensucrat.
    Molt bon relat. M’ha agradat.
    Preciós escrit enamorat

l´Autor

Foto de perfil de Susanna Medina

Susanna Medina

17 Relats

24 Comentaris

17277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Què dir sobre mi?? Que em sento feliç, que tinc un bon matalàs en forma de persones meravelloses, que soc mare, que vaig fer un salt del que no me’n penedeixo, que de vegades ploro, que de vegades ric, que m’encanta cantar i la música...

Que tinc un grapat de coses per explicar i que m’encanta captar els moments en forma de paraules. Que he descobert que la vida pot ser un malson però que depèn de nosaltres canviar-la. Que m’agrada que el sol em toqui la cara; que soc romàntica, que m’encanta un bon sopar acompanyat d'espelmes i una bona conversa. Que el vi m'agrada en copes petites, i l'aroma a canyella em recorda a la infantesa.

Que puc donar però també m'agrada rebre. Que la pluja picant a la finestra produeix una melodia fantàstica i que aquí estic de nou, disposada a continuar posant paraules a tot allò que m'envolta.