No vull les veritats que maten sinó viure

Un relat de: aleshores
En ple deliri em dius les veritats,
i jo no hi puc fer res, ja sóc lligat per la sort,
només responc, raons, que tu no vols sentir.
Vols les raons de les raons, el sentiment,
en mala hora! per fer-te mal,...
Mesuro el terra que trepitjo,
Per dir-te, el que ja saps
I que no vols escoltar, en la bogeria.
Procuro un corriol per tu i tu vols avingudes,...
Desvari; entra en la ficció, per un moment, demano,
en la novel•la,
i no cerquis ja la vida plena
que és només la fi que em deixa orfe.
No, no vull les veritats que maten, sinó viure.

Comentaris

  • Contradicció[Ofensiu]
    iong txon | 06-12-2015

    només aparent? Això sí que és un poema críptic. O deliciosament obert a la nostra interpretació. Segons el moment, el nostre estat d'ànim o humor del lector. Un trencament, un comiat, una malaltia, un desamor… Una mica de tot, segurament.

    El meu oferiment, a vostè i a tots els forumaires, segueix en peu. Per qualsevol cosa, tinc el mail a la bio.

    Bon diumenge

  • és un relat entretingut[Ofensiu]
    unicorn_gris | 07-11-2015 | Valoració: 9

    No he entès gaire el sentit del relat, però m'ha semblat agradable de llegir. Dónes una bona poesia als versos. Ens seguirem llegint, espero. Salut!!

  • bons versos[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-11-2015 | Valoració: 10

    Et llegiré, m´agrada com escrius
    Montse