No vull aprendre a viure ....

Un relat de: Conxa Forteza

La vida, un full en blanc
Cada dia.... un llapis que escriu
No hi ha goma d'esborrar
No és com a l'escola
Un sol gest i tornar a començar la redacció ...
No pots anar cap enrera ni escriure de nou la història.
Si la vida vos una novel.la, o només un petit poema
Quantes gomes d'esborrar hauriem gastades ...
Moltes, però no hi ha segones oportunitats ...
Només ens queda tornar a rellegir
Lo que hem escrit
I procurar aprendre dels errors comesos
Això dirien les persones asenyades.
Jo no ho som
Jo dic, potser lo que ara pensam que eren errors
era la plenitud de viure.
Els anys diuen donen saviesa.
procurar rectificar ...
Potser ara que no erram, que creim que som savis.....
navegam dins el desert de la tristesa .....

Vull continuar errant i gaudint dels meus errors
sense cap penediment ....

Aurora



Comentaris

  • Poetessa anímica[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 17-04-2006 | Valoració: 10

    És la primera vegada que et comento en el vessant de poetessa anímica. De veritat que tot és tan senzill com exposes en el teu poema. La vida és una equivocació continua per a tots els mortals. En aquest sentit, el teu jo poètic coincideix amb el de la majoria de la gent que pensa amb el cap sobre les espatlles. Així que has aconseguit d'una manera senzilla l'objectiu primer de la poesia connectar, decalar amb el lector. Després en vers blanc uses força trops com el de la goma de borrar que donen bellesa formal al text. No hi ha cap més remei, doncs, no cal arrepentiment. De què t'has d'arrepentir d'haver fet el que consideraves just , del que no has abastat malgrat haver maldat per aconseguir-ho. No t'has d'arrepentir de res. En aquest aspecte entres dins la interpretació de la majoria dels lectors. Tothom ha fet el que ha pogut, doncs, no cal més.

    Un consell escriu més poesia tens una certa aproximació amb la ROSASP, toi i que ella en poesia et porta avantatge. Bé a tu i a mi i a la majoria dels que només en fem de tant en tant i també dels que en fan.





  • Doncs jo penso Conxa,[Ofensiu]
    Leela | 18-11-2005 | Valoració: 10

    que aquesta lliçó que ens has donat és precisament la lliçó del viure.
    Jo també pensava que dels errors s'havia d'aprendre, i així poc a poc anar construint una vida més coherent, més equilibrada, més... rígida potser!. De vegades pensem que anem per camí de repetir els mateixos errors, i deixem de fer coses que precisament són la vida. La vida en el seu sentit ple (si és que això vol dir alguna cosa) és sempre diferent i variant, per tant el que hem d'aprendre no pot ser tant senzill com no cometre els mateixos errors,... segurament el què hem d'aprendre és a no aprendre, sinó a viure cada instant!

    Et desitjo moltíssimes felicitats en el dia del teu anniversari, i faig xin-xin amb tu, amb una copeta de cava ben fresquet, desitjant poder seguir llegint els teus magnífics relats!

    Un petó ben gros!!

    Leela

  • Aprenent[Ofensiu]
    jacobè (Eva AC) | 08-10-2005

    Hola Conxa! Ja et vaig dir que el cercaria...i l'he trobat! Està prou bé!
    Hi veig saviesa. La teva.
    Amb una goma d'esborrar no seriem res, més val ser petit poema i saber rellegir.

  • OhCapità | 22-07-2005

    ..., primer poema a la web, mmm, i si vós no n'esteu saisfeta ja puc començar a llençar el meus barranc avall! Estic d'acord amb en David, però mmm ....

    Us esteu estovant Conxa? Comentant dos poemes seguits!! Ha de ser aquesta xafogor ampalagosa que està carregada de sucre i mel!!

    Un bes suau, molt suau per vós!

    OhCapità.

  • Ves per on ja l'he trobat.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-07-2005

    Tinc que dir-te que jo no el trobo bleda.

    Pot-ser no es el millor poema del mon, però queda prou clar el que vols dir, crec, i té un punt de melangia important que el fa interesant.

    Vaig a passejar una estona pels teus relats que crec que encara no ho havía fet (ja em disculparàs).

  • Errors[Ofensiu]
    George Brown | 30-05-2005

    La vida s'aprèn en cada errada, i potser si que cada errada ens fa més savis, però sempre hi haurà coses noves i desconegudes que ens permetran tornar a equivocar-nos, això és la vida: una successió d'errades cronològicament ordenades per donar sentit a la nostra existència.
    ... sincerament, no sé si és una sort o una desgracia que no tinguem una goma d'esborrar que ens permeti refer les nostres decisions passades, probablement jo ja l'hauria gastat, però malgrat tot, en el fons, no crec que ens haguem de penedir de cada decisió pressa, ja que som el que som gracies a aquests errors, i si no els haguéssim comès aquests suposats error, probablement tampoc estaríem del tot satisfets amb les nostres decisions... per tant, val la pena no ser perfecte i ser feliços en la nostre ignoracia.

    una abraçada,
    Jordi.

  • un...[Ofensiu]
    Equinozio | 30-03-2005

    full en blanc sense poder esborr-lo, però pots passar pàssar pàgina i comença un nou full en blanc més blanc i més maco, i clar podem llegir el que hem escrit per tal que no tornem a escriure el que ja haviem escrit.
    M'ha agradat molt és l'esencia de la vida en paraules.

    petons
    Equinozio

    Pd: Et dius Aurora o Conxa?

  • SI HI HA[Ofensiu]
    Atlàntida | 23-01-2005 | Valoració: 9

    gomes d'esborrar, SI hi ha segones oportunitats, SI hem d'apendre dels nostres errors, SI a l'oportunitat de ser feliç, SI al dret d'equivocarnos i tornar a comença, SI SI SI SI a tot.
    Una forta abraçada.

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola Conxa

    Llegir els teus poemes ha estat com un viatge al fons de la nostàlgia més romàntica. T'imagino escrivint al racó d'un bar de París, potser com a retratada d'una obra de Degàs, amb els ulls mig plorosos per records passats, per una mica massa de fum... Saps compondre paraules i versos amb un sentiment molt arrelat, com si cada una fos treballada profusament, sense voler semblar una poetessa exagerada, ni una Anaïs Nin traumatitzada pels desenganys amorosos. Però l'excés de nostàlgia no m'evita la sensació de creure que t'ho mires amb cert sarcasme, potser ironia més aviat, que de tant madures n'han caigut que ja no et ve d'aquí. És la teva poesia una forma de desfogar-te, de treure els mals esperits? Suposo que no. No t'he llegit sencera, però no estaria de més trobar un relat o un poema d'humor, que fes explotar el cinisme que segurament portes dins i que, encara que mal vist socialment, és una arma literària magnífica. Ja s'olora això a "El pare Noel assassí" i també s'olora el teu propi reconeixement al romanticisme exacerbat amb el títol de "M'agradaria no escriure poemes d'amor", però i tot el que ens perdriem!

    La meva valoració global al que he vist teu fins ara s'arrodoneix amb un 8. Considerant que encara tenim un costat per veure, o per llegir...

  • Després...[Ofensiu]
    Llibre | 02-12-2004

    d'una nit tan intensa d'incontinència verbal, he pensat que fora bo passejar-me pels teus poemes, ara que he tingut el plaer de conèixer-te, de posar-te rostre, ulls, somriure, to de veu... No és per res, però la proximitat virtual queda ridiculitzada al no-re quan per fi es pot passar al coneixement físic de l'altra.

    I deixant a banda rotlles com el que t'acabo d'escriure, passem al poema.

    Tens tota la raó: viure és tenir el dret d'equivocar-se, i no es pot tirar enrere, no cal fer-se mala sang davant un "ja està fet". Tens tota la raó en dir que "potser lo que ara pensam que eren errors era la plenitud de viure."

    M'ha agradat, el poema. M'ha agradat i m'ha arribat. Sovint també em plantejo el passat, me'l miro amb aquella dolça melangia d'allò que no tornarà... però què bé que m'ho he passat! Vés: he tingut aquesta sort!

    Només discrepo en un aspecte, i el cert és que hi discrepo ara, si hagués llegit aquest poema fa un any, potser em semblaria correcte. Tu recites que: "no hi ha segones oportunitats ". Penso que de vegades la vida et dóna l'oportunitat de recuperar una vivència del passat. Mai no serà el mateix perquè ho vius amb una altra edat, en unes altres circumstàncies, però... és el que anomeno la màgia de la vida.

    Aquesta teoria obeeix a un fet que ha tingut lloc aquest febrer passat. Un fet que m'ha trasbalsat gratament, que m'ha donat energies, que m'ha revitalitzat.

    Si vols un dia t'ho explico, però millor que ara ja talli aquest comentari o em faràs fora per pallissa.

    Salut!

    LLIBRE (Sílvia)

  • sí senyora![Ofensiu]
    Shu Hua | 01-12-2004 | Valoració: 8

    jo també ho tinc molt clar: prefereixo penedir-me del que he fet que deixar de fer algo per por a penedir-me. Ara bé, ho tinc clar des d'entrada en la trentena. De joveneta era més poruca que ningú i no m'atrevia a res de res. La crisi dels 40?, ja la vaig patir als 20!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: