No viuràs més del que has de viure...

Un relat de: Endimió

No viuràs més del
que hauràs de viure,
ni miraràs més del
que pots veure.

Negació sobre
negació, aniran caient
els anys en la boira
de l'oblit, oblidats per Orfeu.

Et privaran la vida
i el Mar, la terra
sense nom i les guspires
que esclaten en la nit,

com et privaven
de l'aigua fresca pel teu
cos, en els dies d'ell,
del Sol.

Però, i tot el que tindràs,
sorgit del que no obtindràs?
No tindràs la Mar,
però tindràs la vela que la surca;

No tindràs la terra
sense nom, però
tindràs el camí que
la defineix cap al cel,

del qual en tindràs
els núvols blancs,
tot i ser privada dels
estels del foc nocturn.

No tindràs, però això
et farà tenir.
Tenir? Haver? Un il·limitat
marc de circumstàncies

et dirà que negant-te,
t'afirmaràs, que el teu
No definirà el teu
Sí, com el Tu defineix el Jo.

No he dit mai que no
miressis la lluna;
només que poguessis viure
sense abastar-la tota.

Comentaris

  • Estic alucinant[Ofensiu]
    Jubal | 20-12-2008

    Tinc un company poeta i no ho he descobert fins ara.... i quina poesia!

    M'he llegit tot el que has penjat fins ara i a mida q avançava em quedava més i més alucinat... està molt bé el q escrius, Pepe!

    De tots els poemes, el q més m'ha agradat ha estat aquest. No sabria dir-te ben bé perquè però els últims versos m'han encisat.

    I l'altre dia la mireia llegia un poema meu i flipava, si llegís això....

    En fi, noi, q ets l'hòstia i que me n'alegro molt d'haver-te conegut.

    Adrià

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Endimió

9 Relats

5 Comentaris

4738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Mar; gavines boges que em desperten pel matí; sorres multicolors; dilluns; dilluns; però dissabte de febrer de 1990; lletres; sons; articulacions; verbs poc poderosos; convencions estripades; matins que corren de pressa; llibres; un piló de llibres; grecs amb túniques i pensament de sentiment; Art; escenari buit; escena plena; apuntador insistent; follets en boscos poc verds; mosques i mosquits, que s'estimen; brossa, brossa artística; home, home que és brossa; quadres; olor de pintura a l'oli; buscadors i trobadors; guitarres i nits plenes; Lluna; eternitats; un savi argentí que diu que un hombre es, a la larga, sus circunstancias; i per tant, latència; llum clara en ciutat fosca; finestres obertes; portes, portes sempre obertes; lladres de roses; bicicletes colrades pel Sol; Sol; parpelles tancades; pell salada; peus sempre descalços; i Mar, inel·ludible Mar.