No vindré...

Un relat de: onatge
No vindré fins la teva porta
per trobar-la tancada,
ni sentiràs la meva veu
amb paraules sordes...
He sentit la mà del vent, com m’ofegava.
La lluna fidel amiga m’ha retornat
respir i vida, mentre la besava.
L’ombra del temps no fa oblidar el que no tens,
els records es van desfent lentament
a la tassa de cafè, i tot esdevé camí,
camí de retorn al mateix pensament...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com