NO VERD, SINÓ GROC

Un relat de: MariaM
Anava en el bus, abstreta en els meus pensaments mentre observava la gent del meu entorn, la majoria callats i seriosos. No hi fa res l’hora, sigui quina sigui, i les persones que els ocupem, en els nostres rostres la seriositat ens és comuna. Mirava i, altra volta, a la meva.
Esperança és la més jove de les virtuts; aquella que apareix quan cal, com una donzella fresca. Sorgeix, inesperadament, quan estem abatuts. És aquella qualitat que ens fa confiar. Avui, més que mai, ens cal l’esperança. Si aprenguéssim a cultivar-la, contribuiríem al fet que els homes somriguin.
Els companys de trajecte, però, continuaven seriosos i vaig guaitar per la finestra, mirant sense veure-hi, allò que se sol dir. M’havia fixat en la conductora d’un taxi que s’havia aturat a ran nostre. El que em va atreure d’ella fou el seu somriure; ni duia clients, ni parlava, ni tan sols semblava escoltar, senzillament somreia. Un somriure tranquil que il·luminava el seu rostre.
Mentre badava, el conductor del bus anunciava que no podia continuar i, els passatgers, ja una mica avesats a les interrupcions, s’espavilaven a buscar-se la vida. També, jo ho vaig fer i, sense pensar-m’hi, em vaig trobar dins del taxi de la jove del somriure.
Va costar una bona estona d’escapolir-se d’aquell embussament; tant o més fou el que vaig tardar jo de sortir del meu atordiment. Quan anava a dir a la noia el lloc on anàvem, les paraules se’m moriren a la boca. Qui s’havia girat cap a mi, fou un jove amb barba. No vaig preguntar res. El taxi era el mateix, d’això sí que n’estic certa. I era real la tarja que reposava al meu costat damunt del seient, amb un sol nom. Esperança.
Tot plegat, em superava i vaig tornar altra vegada a la meva. Calia pensar per escriure sobre l’esperança, virtut. Viure sense, és difícil, però viure de l’esperança, perllongar l’espera és paralitzant. S’ha banalitzat massa; ”No perdis l’esperança”, “ Verd color d’esperança”. Per a mi, a partir d’ara ha canviat de color: és GROC.

Comentaris

  • La vida en groc[Ofensiu]
    MariaM | 04-05-2018

    Celebro el teu comentari i, sobretot, me n'alegro de la complicitat, silenciosa. Gràcies!! Una abraça. MariaM.

  • La vida en groc [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-04-2018 | Valoració: 10

    La vida, real o imaginativa, s’està girant cap el color groc. Un relat molt real, on el desig i és molt present. Una forta abraçada. A l’eix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: