No veig res sinó tu.

Un relat de: elboig

Miro, ben enrera,
Però per més que m'hi esforço
No veig res sinó tu.
El temps, ha deixat la seva empremta
ja no és res del que avanç era
ja no és res sense tu.....

Quan es fa fosc
Dins el meu cor a l'altra banda veig
la llum que tu tens dins
és la llum d'un amic
és tot or, és per mi.
t'estimo i t'estimaré, m'ho dones tot.

No em demanes res, si ets aquí
tu i jo, agafats, retallarem un tros de cel
tu i jo, agafats, somiarem un nou demà
tu i jo, inventarem, l'amistat
sempre tu i jo estarem al costat.

Sempre, sempre creia,
Que guanya era cosa meva
Que podia canviar aquest món
I ara, amb el temps i la distància
Pots tenir la confiança
que mai t'oblidaré.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: