No travessaré la línia

Un relat de: Vicent Terol
Necessite visitar aquesta casa abandonada, el meu refugi.

Al menjador fosc, escenari d’un passat llunyà i càlid, observe el balcó tancat amb la persiana quasi abaixada del tot. La pols acumulada s’amaga entre la claror tènue de l’estança, fruit dels pocs raigs de sol que entren per baix. Necessite venir ací amb les meues amants ocasionals, incautes, imaginàries. Mire la fusta blanca ennegrida, tanque els ulls i recorde la darrera xica, fa una setmana, dempeus al meu costat, al menjador, sempre fosc.

No has pensat en arreglar la persiana?, em pregunta. Uns minuts abans, pujàvem per la vella escala i jo observava el moviment dels malucs. Dissimulava el meu desig, tot i que els dos compartim algunes idees clares. Són rituals, importants en la vida, també en les meues fantasies. No has pensat en arreglar la persiana? No ho sé, no vinc molt per ací. Es nota, vaja. Ella somriu, jo l’agafe amb suavitat per la cintura i li bese els llavis. Cedeix, gira el cos, m’abraça amb força, introdueix la llengua en la meua boca. Una nova presa.

No decidisc cada pas com si inventara una història qualsevol: d’alguna manera, els fets es succeeixen, quasi aliens a la meua voluntat. Hem arribat al dormitori, entre rialles i aturades en què hem començat a explorar els nostres cossos amb les mans, per damunt la roba, per sota. Ara, ella és asseguda a un costat del llit, sense la brusa, i dibuixa, amb mossos continguts sobre els pantalons, la forma del meu penis erecte. No m’agrada que prenga la iniciativa durant molta estona. M’abaixe els vaquers i els calçotets, pose les mans entre els seus cabells i l’obligue a iniciar una fel·lació. Coordine els moviments del seu cap i el meu maluc. Es deixa fer, comence a sentir senyals llunyanes de plaer prèvies a l’orgasme. Lleva’t tota la roba, dic, interrompent una respiració que s’ha accelerat lleugerament. Obeeix mansa, submisa.

Ha passat una setmana des d’aquella visita amb la meua acompanyant inventada. L’havia vista abans en algun lloc? On la vaig conèixer? La recorde pujant pels graons davant meu, les corbes de les seues natges insinuades rere la minifalda ajustada, el moviment, l’excitació al mirar-la. El llum de l’escala no funcionava, hi havia foscor. No has pensat en arreglar la persiana? Necessitava venir amb una amant aquell dia, el meu refugi. No va ser difícil, cauen prompte, ingènues, sempre confiades.

Som al llit i l’acaricie, l’excite passejant dos dits per diversos racons del seu cos entregat. Faig que els llepe, com si es tractara d’un fal·lus, i després els aprope al seu sexe. Continue tocant-la amb seguretat, amb determinació, comence a masturbar-la. Sent l’olor dels seus fluids. Amb la mirada, em demana que la penetre. Ho faig, després de posar-la a quatre grapes. L’agafe amb força dels cabells, es queixa per uns instants, però la silencie posant la mà sobre la seua boca.

Amb els ulls tancats, visualitze —cree— el somriure indecís mentre lligue les seues monyiques a la capçalera del llit. T’agraden eixes coses, diu, com afirmant, com preguntant, com bromejant. No parle. Em limite a subjectar els seus peus amb cordes, a immobilitzar-la, a deixar les seues cames obertes. Introduïsc el penis dur dins el seu sexe, de manera directa, ràpida, brusca. Ella fa una ganyota estranya, tensa el cos, però després deixa caure les parpelles i s’abandona a mi. És innocent, com totes les altres amants imaginàries. Mire les seues faccions boniques, s’assembla a una xica que vaig dur a la casa fa un mes. Crec que les conec. No les conec, tinc la imatge d’elles pujant per l’escala, la visió de les cames, de les corbes, la sensualitat, la incitació, l’excitació.

Ha obert els ulls en el moment en què l’he emmordassada. Em mira, amb expressió inquieta, mentre jo comence a accelerar el ritme de la penetració. Intenta dir alguna cosa, però sols emet uns sons incomprensibles. Deixe anar la mà amb força i la sonora galtada provoca el seu silenci. Ara veig la por, per primera vegada, en el seu rostre. Es mou de manera absurda, espantada, igual que les altres, i això m’apropa a l’inici d’un orgasme inevitable. La seua expressió es transforma quan l’agafe del coll: ja no és por, és terror. Somric alhora que les darreres sacsades fan que el plaer envaïsca el meu cos. Allibere l’esperma dins d’ella, les meues mans fermes continuen ofegant-la, tinc convulsions fortes. Satisfet, solte el seu coll a poc a poc i veig que ja és morta. Una més.

Què va ocórrer després? Potser no res, sembla que tot va acabar en aquell moment, que tot es va esvair. Fa una setmana d’això, hui he vingut sol a la casa abandonada. Observe el balcó, la persiana espatllada. Hi ha més foscor que fa una estona.

Òbric la porta amb la intenció de tornar al meu apartament. Baixe l’escala, sabent que mai no faria una cosa així, que mai no travessaré la línia. Almenys mentre continue visitant la casa amb les meues amants ocasionals, incautes, imaginàries.

Comentaris

  • sorprenent[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 17-02-2018 | Valoració: 10

    Molt gratament sorpresa en llegir aquesta narració tan agosarada i lluny del teu estil habitual. M'ha agradat el ritme i la posada en escena de la història.
    La personalitat del personatge es va manifestant de mica en mica gràcies a les descripcions dels seus encontres imaginaris.
    Felicitats, Vicent!

  • Plaer+ Por[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Un escrit que, de bon començament, et manté en una aureola d'intriga. Fins i tot fa por per com els fets van desgranant-se tot barrejat-se el plaer amb el patiment.
    En quan a l'expressió escrita, pròpia del català occidental. Vull afegir, ja que és aquesta modalitat mateixa amb la que vaig començar a pronunciar les meves primeres paraules, aprenent de la "meua mare". Voldria comentar-te que on dius "solte el seu coll". no hagués estat més encertat dir "amolle el seu coll", tal com ho diu encara la gent per on cau casa teva?. Hi ha també la paraula Penis, que tampoc m'agrada gaire emprar. Només la faig servir quan vaig al cal metge. Mot que el català normatiu, ha imposat a tord i a dret a les escoles. No fóra millor dir: El pardal, la titola...etc Et recomano: El valencià sexual | Vicent Marco
    www.vicentmarco.com/2016/09/05/el-valencia-sexual/. Bé, molt de gust en conèixe't. D'ara en avant no em predre cap escrit teu i t'afegeixo a preferits. Nil.





    Penis: Piu, pelila/i, verga, nap, fava, cacaua, xufa, xurro, llonganissa, pardal, sable, penjoll, titola.

  • Bon ritme narratiu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-01-2018

    Un relat que no enganya, que ja de bones a primeres, encara que no ho dius, saps que allò no anirà per bon camí, que no pot acabar bé, vaja. Les malalties mentals solen ser perilloses si no estan sota control, i solen ser també perilloses per al propi malalt.
    Les amigues imaginàries sempre acaben pagant els plats trencats.
    Una incursió que no et coneixia al món de l'erotisme, i amb la volta de l'assassí sexual. Potser en una història un xic més llarga ens podries haver ofert una pinzellada dels motius de la seva dèria malaltissa, però en aquest relat ja fas una bona caricatura de la gent aquesta.

    Ja t'ho dic, el ritme narratiu és un punt important del relat.

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

93 Relats

261 Comentaris

49548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com