No tornen els mots

I de sobte ens venç el silenci
que vagareja omplint l'espai
del nostre món sense noms,
efímer.

Encercla l'àmbit de l'anhel fugaç
i oprimeix el sentit fins el dolor
de qui coneix la plenitud,
i la tendresa.

Tampoc avui tornen els mots
ni el desig avar que ens ha permès
ignorar el límit que nosaltres
no hem escrit.

Ni demà, ni els matins d'hivern
tornaran captives les paraules
que sense dir-les ens diem,
si tu no hi ets, amor...