No t'oblido

La meva mirada és troba estesa al terra, la seva innocencia és protagonista a la seva cara, pensa, camina, parla escriu i riu com qualsevol altre al que mai li han inculcat una educació o no l'han interesat sobre el que serà del seu fútur.
Imatge rebel, somris trapella, una vida que no mereix, cor de nen ferit pregant una ajuda.
Ulls d'amiga són els que descriuen ara mateix aquesta persona, aquesta persona es diu Ruben i és un altre adolescent al que a casa es despreocupen d'ell, la seva família és el carrer.
Al veuret per primera vegada em vas donar fastic, el teu comportament amb el professorat, amb tot els demés si més no, era propi segons el meu criteri de ser un desgraciat de la vida. No sé quan, on ni el perquè vas entrar a la meva vida, amb tu vaig aprendre a riure, més bé a riure de valent hi ha saborejar una tendresa que mai pensava que coneixeria. Tot era divertit i ho segueix sent, però darrere d'aquesta imatge que tots tenen de tu, està aquell noi de 14 anys anomenat Ruben, mal estudiant si …el que només és estimat quant estàs afrontat amb algú, però aquí esta ell el que et treurà les castanyes del foc, que trist es tot, la gent es veritablement dolenta, ells no poden veure el que els meus ulls d'amiga recorden ara que no se on estás.
Els pares em deien que era molt bon noi, però el descontrol i l'ajuntar-se amb bandes perilloses el faria perdre tota esperança, això ho veiem els que t'estimem i no t'oblidem, crec que només soc jo. Ell em va explicar que l'expulsarien de l'institut, i que potser aniria a un internat, deu meu quina paraula, desde fa dues setmanes no se res de tu, i mentre tots et recorden per ser el gamberro i per ser el que la liava, jo recordare tots els dies que escoltavem a casa meva Extremoduro rient entre mil bromes, els matins on tu m'explicaves les teves baralles amb els pares o nois del carrer, les tardes on jo et vaig veure rascades massa profundes per ser nombrades rascades, mai vaig saber la veritat i el significat del cert d'elles, ara ja mes o menys imagino la crua realitat d'elles i només pensar-ho moro per dins, perquè tu sempre m'ho negaves.
Ara mateix em miro el braçalet que em vas regalar pel meu aniversari, un braçalet de plata amb el meu nom xapat, lo que la gent sol anomenar ‘' No me olvides'', analitzo la situació i em dono conta de que ara no hi ets, i fa molt de temps que no et veig. Estic orgullosa de saber que jo, vaig poder descobrir aquella personeta amb aquell cor tendre i dolç, orgullosa d'haver trobat aquest amic inesperat.
Passaran els dies i potser no tornes mai, estarás a un internat o en alguna colla perillosa amb la que mai m'agradaria veuret, però ara que no hi ets, em fa mal no haver-me pogut acomiadar de tu, només et puc dir que sempre estaran amb mi els dies de cançons d'Extremoduro, els somriures que només m'arrencaves tu, les hores d'estudi que vaig dedicar-te amb molt de gust perquè aprovesis i poguesis adonar-te de que valies i vals per tot el que et proposis, per tot això i per enseyar-me que es la amistat estiguis on estiguis, gràcies, el braçalet sempre el duuc amb mi, pero els records mai podran deixar que t'oblidi Ruben, estiguis on estiguis, et trobo a faltar amic meu, torna siusplau.No t'oblido.