No tinc rimes ni perfeccions

I jo que delitós et busco, entre els versos per a destriar-ne les tares i els acabats maldestres, que són els que et fan més humana i més bella...!

Gràcies, d.

...però tens el do d'escampar les paraules tendrament, sinceres i justes.

molt bonica. Em sap greu tot el què ha passat i et desitjo un feliç any nou guapa!

em dedico un temps i em planto davant un dels teus poemes...i una vegada més em deixes amb la boca oberta d'entusiasme, amb una barreja d'emocions indescriptibles que fan que em perdi rellegint les teves paraules vegada rere vegada.

...ets...

Bal

passions explicitades.... autenticitat al cent per cent sense necessitat de tenir rimes ni perfeccions..jejje

records nadalencs

Percepcions de sentiments i emocions que s'obren i es tanquen com un enorme ventall. Semblen caure de dins colors diluïts, reflexes tornassolats, teranyines que el pas del temps fila, com si fossin xarxes invisibles.
Un degoteig suau, constant i melangiós de records que folra de molsa els llocs ombrívols de la memòria, copsant també raigs de llum i somnis entre les penombres.
A mi no m'arriba el poema com un adéu, sinó com la certesa de que res es pot retenir per sempre amb les mateixes formes i sensacions.
De que dins nostre també hi viu sempre un moviment continu, ple de comiats.
Tot el poema abraça la força amagada de la imperfecció i n'extreu el clam d'una estranya bellesa que perdura.

Un poema realment preciós!

Molts petons i fins ben aviat!

La primera estrofa ens trasllada al preàmbul d'una passió -més que no pas d'una relació- intensa i profunda. Cercaves quelcom: no ens dius, ni directament ni indirecta, si ho vas trobar. Simplement, buscaves. Els tres primers versos, molt suaus: "cercar en els teus ulls", "esperances", "sentiment"... Després, explota la força: "bogeria", "passió", "esbudellaves", "desfici soterrat"...

La segona estrofa, pel meu gust, és la millor. De fet, és la que dóna títol al poema. Tornes a la dolçor per parlar de les teves pròpies febleses humanes, efímeres, com molt bé dius, però que no t'impedeixen de somiar. Sondejar la realitat humana amb aquesta delicadesa és tota una mostra de mestria, gypsy!

L'última estrofa -on glassa havia de ser glaça, suposo-, en consonància amb la primera, es refereix al després. És un final trist, el propi d'un adéu. Un somriure ferit per un amor que et va sobtar, no recordes o no vols recordar ni quan -"segles enllà"-, i que no va acabar d'arrelar del tot.

Un poema magnífic, gypsy! Me'l clico a favorits. Gràcies per tot i que tinguis un molt bon any!!!

Vicenç

te'l volia comentar abans, aquest poema, però porto una temporadeta...

Una sensibilitat d'alguna manera "diferent" sempre presents en els teus poemes. Recordo unes paraules que un dia vas deixar en un dels meus: "quelcom en la teva poesia que m'atrau com un dolç imant." Doncs et dic exactament el mateix, (perdona pel plagi).
En certa manera també, a vegades utilitzem les paraules o la poesia, per a defensar-nos, és com si volguéssim posar un gran mur, mostrar aquest mur i deixar que la gent l'admiri, el valori, però que no el traspassi. Buf, només són embarbussaments dels meus. Sempre estrenes nous sentiments en les paraules.
Un Bon Nadal també per a tu.

Molts petons,
Lady Shalott

quin pou de sentiments m'ofereixes..
em ve de gust anar-los pouant galleda a galleda cap a la superficie tibant la corda poc a poc, quasi acariciant la corda i fer-ne glopets.
un petonas.

un cop més gaudint d'un sentiment que angoixa i que menja... porta l'últim color en el darrer mot perfectament col·locat al final. Encantador, agrada... un petonet enorme de vidre!!
p.d: m'ha encantat aquest vers:

"No tinc rimes ni perfeccions inabastables"

Per iluminar-nos amb la teva poesia, y també gracies per el teu comentari, s'agraeix per els dies tan durs que estic passant. Malgrat tot, jo també et desitjo bones festes i felicitat per els teus. Petons d'en


Chen.

... que em fa descobrir-hi lectures noves cada cop que el torno a rellegir. És d'aquells que m'hauria agradat escriure perquè descriu exactament un sentiment d'aquells que volten per dins.
Com sempre, un plaer llegir-te.
T'envio una abraçada i els millors desitjos per aquest nadal i per l'any que aviat iniciarem.

hi ha la bellesa.
Ho saps, oi?
N'hi ha que ens entestem
a voler agafar el vol d'una papallona
i plasmar-lo sobre el paper.
Però només tenim
al final
un cadàver arnat
que no és sinó una mera imitació
de la vida.
La vida segueix bategant
ignorant els nostres esforços
en un remolí de fulles
en el bategar d'una vena
en les teves paraules.

M'ha agradat molt el teu poema/relat/escrit o com se li vulgui dir. No importa el nom: importa el que transmet i el que provoca en mi, en nosaltres.

Gràcies,

Xavier

que han fugit al traslladar-lo, el fan encara més bell

Has perdido las llaves
los apellidos
la conciencia.
Besas al aire
desandas sin destino......

Moras la noche
de escondites.

Amaneces
de niña
tan sabia
que lo ha olvidado todo
para empezar
imposible
de nuevo......
blanca.

d'un amic poeta aragonès
m'ha enviat tot el llibre
te'l passaré si t'hi interessa

me'n va parlar aquest agost
ja l'ha tret

jo sé el que el mou i m'encanta

volar cap a la llum
que cap a les tenebres

has vist el meu darrer poema?

al meu cor n'hi ha de millors que pot ser mai surtiran a la llum pública

...els foc s'apaga i cada dia has de conquerir de nou al teu amor. Costa molt, però aixì és.
Com sempre un gran poema.
Una abraçada.

Trobe que a aquest poema no li calen rimes. Les paraules tenen tanta sonoritat, les estrofes tant de ritme, el contingut tants pensaments, que pense, la rima no aportaria gaires coses. I ja es sap, quan alguna cosa no millora la qualitat del producte, el millor és prescindir-ne.

Una forta abraçada!... i
BON NADAL!

FAiX

Entre les línies del teu poema em trobo paraules d'aquelles que sempre em sobten quan les utilitza una altra persona, ja que d'alguna estranya manera em semblen meves i molt meves: esperances, bogeria, passió, desfici, miratge, somni, somriure, amor, llum... i especialment l'expressió "una bogeria per sobreviure"!

Me n'alegra molt haver-les compartit amb tu aquesta estona en què he llegit i rellegit les línies que has creat per donar cabuda a un món ple de trajectes d'anada i tornada.
I encara més trobar un punt de coincidència!

Aquí tens una abraçada tornassolada, d'aquelles que brillen fins i tot en un dia nuvolat,
Unaquimera