No t'ho diguis ni a tu

Un relat de: Joan Pinyol Colom
En Quim va demanar a la Quima per sortir. Ella li va dir que s’estimava més entrar als llocs, i van ser molt feliços. No com el Marcel i la Marcel•la. Cada dia s’estimaven més, però cap dels dos no es va atrevir mai a confessar-lo a l’altre i la joventut, i també aquests secrets, marxaren per sempre. En Julià, en canvi, que mai no va conèixer la Júlia, es va passar tota l’adolescència enamorat, però no sabia de qui i el dubte el va arribar a torturar tant que al final va decidir odiar tothom. Des d’aleshores passa la vida com a franctirador des d’un terrat i sort en té la humanitat de la seva pèssima punteria. Però si fins no fa gaire hi havia una jove parella melosa era la formada per la Maria i el Marià. Mantenien un amor secret de tanta intensitat que l’última vegada que van creuar-se al passadís de l’institut es van fondre d’emoció i no en va quedar ni el secret. Des d’aquell dia, i en homenatge a les passions ocultes, els amors inconfessats deixen flors vermelles en aquell racó de món.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-05-2011 | Valoració: 10

    ...fresc, diferent, amb un humor sàtiric però amb molta profunditat si t'ho mires fredament. En fi molt bé. Felicitats!
    T'he de fer un incís de que si vols contestar el comentaris cliquis a sobre del nom del que t'ha fet l'esmentat comentari i l'hi contestis, ja que sinò segurament no ho veurà ja que tant sols surt a la teva pàgina.
    Una abraçada i benvingut a relats.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Joan Pinyol Colom | 06-05-2011

    Gràcies per les teves paraules, Marina.

    Joan Pinyol
    www.joanpinyol.net

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 06-05-2011

    Hola Joan, m'ha agradat molt el teu escrit i el detall de les flors vermelles al final ha estat la cirereta.
    M’ha agradat molt la manera que has tingut de fer-nos veure d’una manera tan senzilla (al d'escriure'ns les diferents situacions segons les formes de gestionar les emocions i els sentiments de cada personatge) la importància d'escoltar-nos i actuar segons digui el cor i que si tots nosaltres ens escoltéssim bé i així ho féssim, tota la humanitat i guanyaria i en el món hi viuríem millor, oi?
    Enterrar els sentiments sota la nevera i actuar fent veure que no existeixen és un gran greuge a un mateix que tard o d’hora passa factura i amarga i molt sovint esquitxa i també amarga als altres. Salutacions