No te n'adones

Un relat de: Azalea

A vegades
et peguntes
on són les paraules.

A vegades
les necessites
i no surten,
resten amagades.

Sovint parles,
sense ser conscient
de la interpretació
de la seva ment.

I forades les retines,
escapces les esperances,
es creuen que fas trampes,
que enganyes,
que calcules cada mot,
però ets una parres.

No te n'adones...
i et falten les paraules.

Comentaris

  • a vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-12-2006 | Valoració: 10

    la intensitat, quantitat i velocitat en les paraules, és inversament proporcional a la veritat. M'impressionen les persones que parlen poc, amb una forma selectiva, cada mot és com una diana clavada en el centre.
    Una abraçada i bon nadal...

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]