NO SÓN UNS FETS TABÚ

Un relat de: POBLET
NO SÓN FETS TABÚ


No li deien general
li deien generalíssim,
i ell emulant el Santíssim
Crist - Hòstia Sacramental
entrava a la catedral
sota pali, ben plantat
i amb cardenals al costat,
i mentre un cor cantava
ell agenollat resava
com un frare encaputxat...

Amb sa postura devota
feia a Déu la pilota
pregant-li amb clams angustiats
pels jans per ell condemnats
i vilment afusellats
en el trist Camp de la Bota.

Servem això en la memòria
car no són uns fets tabú,
no permetem que ningú
tergiversi nostra història.
_____________

Josep Maria Poblet.

Comentaris

  • No són uns fets tabú,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    ans al contrari, és un tema del que se n'ha de parlar perquè, no se sap per quins set sous, encara campa l'esperit del generalíssim per algunes contrades.

    Ostres, aquí a Lleida, segons ens contava ma mare, els afusellaven al Camp de Mart, a la falda de la Seu Vella. Quanta brutalitat! I els molt hipòcrites s'amagaven sota les faldilles dels capellans.

    Què bé que ho has narrat!

  • Boníssim[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-02-2017 | Valoració: 10

    Quanta raó tens i tant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1218 Relats

1212 Comentaris

626876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/