No són memòria els records...

Un relat de: joandemataro

Quin gran misteri el cervell,
el nostre quarter general.
Sempre hi ha activitat,
donant ordres a la tropa
gairebé mai té descans.

Cal cuidar-lo, però no ho fem.
Ans el forcem dia a dia.
Treballa amb massa pressió
i, sovint, ens oblidem
que li cal manteniment!

Una estona refrescant,
neteja de pensaments,
migdiadeta relaxant,
que faci la feina a mig gas
sense presses...
Deixar que pugui gaudir
fent servir tots els sentits…
Captar aromes, melodies,
notar gustos, sensacions...

És que a més és magatzem!
En capsetes classifica centenars
d'informacions: que si dates,
que si noms, que si codis...
L'agenda d'avui i el demà,
passat, present i futur
projectes, activitats…

Ben segur, hi ha una capseta,
en un lloc molt especial,
on va guardant els records.
Són ben vius, cal vigilar...
Doncs si obres la capseta
com nap-bufs entremaliats
van sortint un rere l'altre,
tot escampant sensacions:
Olors de terres humides,
de llençols nets, de torrades
de llibres nous, de pinyons..
I et posen la pell de gallina
esquitxant-te per sorpresa
amb l'aigua gelada del riu,
fent-te córrer a contravent,
amb els braços ben oberts,
volent imitar els ocells.

T'ensordeixen les oïdes
amb tronades de tormentes,
amb espetecs de coets
mentre la fusta que crema
dóna vida a les fogueres.

I es barregen amb somriures,
amb petons d'enamorats,
amb coneixences, comiats,
amb les onades del mar,
amb les cançons de la mare,
excursions i jocs d'infants…
Amb un petó, una abraçada,
un amic, una encaixada,
molts estimats que no hi són...

Els records no són memòria,
són quelcom més especial,
els records són emocions…
Guardadets a la capseta,
és obrir-la i ...

Comentaris