No soc gos, ni gat, ni ocell....no soc animal empresonat....aparentment.

de denúncia, no m'agrada com tractem a les besties, però encara gràcies que no totes les besties casolanes tenen tanta mala sort, hi ha qui les cuida, tot i que no ho han demanat de ser cuidats. Aquestes imatges de maltractes a les besties no fan cap gràcia, però d'alguna cosa t'ha servit, potser d'ara endavant portaràs sempre llapis i paper a sobre.

I sobre el poema, l'he trobat molt ben estructurat, molt original i ben treballat, et felicito per la feina feta amb el cor i una mica de cap.

Ferran

Doncs gràcies marco3434 me n’alegro que hagis trobat el poema molt bonic i gràcies sangifetge pel teu comentari.
El poema va ser fruit d’una d’aquelles inspiracions sobtades. Un dia mentre feia una de les meves caminades habituals vaig ser testimoni de com una dona arrossegava cruelment per les rajoles d’un passeig un gos obès que s’havia quedat traient la llengua tot estirat de panxa a terra amb les quatre potes estirades cap a fora com si nades crol.
Ai mare, no, exagero, quina escena!!!.
Les frases del poema em van començar a trepar la ment de tal manera que vaig haver d’anar a un bar, demanar un bolígraf i un tros de paper per escriure-les i d’aquesta manera continuar passejant, de nou amb la ment ja lliure.
Tal qual em van arribar, tal qual les vaig escriure, tal qual les vaig publicar.
Salutacions

El títol ja ho diu tot.... MOLT BONIC POEMA

una abraçada.