No sento res

Ja no sento res,
si tu no hi ets. No sento res.
Els dits se'm tornen balbs,
la llengua eixuta, eixorca,
els ulls s'enterboleixen,
la pell ja no és la pell.

Busco en les nit
més buides una dona
que em besi el pit
que em digui coses
que no m'han dit,
dones que no m'estimen
però que em fan feliç.

I després, la buidor,
aquella sensació estranya
de que tot segueix igual,
les dones que no estimo
i m'abracen dins el llit,
la seva olor als meus dits
quan fujo i no les miro,
i tu tan dintre meu,
i tan absent de mi.

Ja no sento res,
quan tu no hi ets. No sento res.
Incapaç d'estimar qualsevol altra cosa
ni haver un sobtat plaer,
l'òxid de la memòria.
Jo ja no sento res,
perquè havia llegat en tu la meva glòria.