Cercador
No sé
Un relat de: Mistela- Compartir:
No sé
No sé si voldràs venir,
caminar amb mi per la vida
sense retrets, culpes o enganys,
regalant-nos un somriure.
Hem fet molt camí plegats,
també ens hem obert ferides
No vull viure en el passat
ni fer plans que et posin brides.
Em despullo de la por,
mor la nena petita,
ja no em pesa l'avançar
ni lluitar per una fita.
Sé que hi haurà revolts
on m'esperin les espines
més.. cercaré aixada o falç
que em deixi el vial lliure.
Ara et miro en colors:
un blau mar de cel que encisa;
s'ha esvaït aquell to fosc
que m'emboirava la vista.
Veus la força que ara em tiba?
Veus com em brillen els ulls?
Potser creus que és flor d'un dia
que es marcirà amb els esculls.
Doncs bé, no hi ha marxa enrera,
-presonera de la por-.
Gaudiré la primavera
i combatré la tardor.
No vull la teva indiferència
ni tampoc vull compassió.
et vull amant, igual, parella,
el meu recer, ser jo el teu port.
Comentaris
-
Caminar per la vida, la meva obsessió.[Ofensiu]Avet_blau | 18-11-2007 | Valoració: 10
si, vull !,
caminar per la vida,
doncs camino sense parar,
es el meu delit la meva obsessió.
però malgrat el llarg camí,
regalaré somriures i tristors
doncs soc humà, lleuger , fràgil.
Fa anys que va morir la por.
i nomes miro endavant,
el cel te un blau clar maragda
i els ulls la lluita portant dins
endavant a la vida,
doncs puc ser igual en tot.
el meu port es dalt dels cims,
allà on el cor ja diu: prou !,
allà, t' espero a tu.
Avet_blau
relat: (camino sense parar)
l´Autor
13 Relats
43 Comentaris
17212 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.
Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...