No sé

No sé si plou o ploro
no sé si encerto, si enyoro, si emprenc un camí ple de pedres...
no sé com he arribat fins aquí dalt, o baix...
no sé...

Torno a començar un nou viatge. Sense molta gent que estimo. He tallat un cordó que tenia un fort nus i ara em sento com satèl•lit que ha sortit disparat de la seva òrbita.

Sé que puc jo sol
però a vegades penso: per què?
Mil veuetes em responen i totes tenen raó...
la raó...
doncs sí, sembla que tenia raó en dir que no cal escoltar la raó. Però clar per dir això ja va fer un raonament...

Bé,
la velocitat del meteorit és tan forta que no sé si m'emportaré tot per davant i em deixaré alguna cosa pel camí.
El cas és que en el nucli més interior hi porto tot un món de rialles, abraçades, amor i cançons que no penso deixar escapar mai de qualsevol òrbita i no sé si mai la podré tornar a emprendre.
Tant de bo...