NO SE SI HA TOCAT A MI O LA PARET

Sempre que vaig al meu poble recordo amb molta enyorança els estius de la meva infantesa. Si penso en infantesa, tinc de pensar en la Maria la veïna dels meus pares a la que estimava com una avia.
La Maria era una persona no gens jove, menudeta sempre vestida de negra amb un davantal de ratlles de color blau. Riallera i xerraire com la que mes tenia conills gallines i ànecs i el seu marit en Pere un ase i un carret, sense contar una truja amb els seus garrinets i un gos bordaire de color torrat que
Anomenaven el “Murri”.

I si el gos de murri ho era, mes d’una vegada es va menjar el dinar del pobre Pere , un home alt com un Sant Pau però amb un enteniment d’un nen de 10 anys. Això si bona persona i treballadora com una formigueta. La Maria solia dir “AI SENYOR” al Bon Deu segur que al fer el Pere se li va acabar l’enteniment i va dir, deixem-ho estar , que sigui així. Bona persona, però ja ho diuen alla on no n' hi ha no en pot rajar. Però no pensis Biel l’estimo molt per això m’hi vaig casar.
Jo prou que veia que curtejava però això no el feia ser estimat menys per mi.
La seva paciència era infinita amb un vailet trapella que tenia moltes hores d’esbarjo les caloroses tardes d’estiu. I tenia un carret pel ruc que moltes vegades amb deixava agafar les regnes per anar a buscar herba pels conills de la Maria, no cal dir que “Murri” anava dins el carro com un senyor,i jo amb les regnes del “Trempat” era feliç.

Moltes vegades las seves sortides d’emblanquinador d’en Pere com deia la Maria ens feien riure a cor que vols. Recordo en particular una vegada que varem tenir una tempesta de llamps i trons, en Pere i jo al amainar la pluja varem sortir a recollir cargols al voltant de la masia. Els cargols semblaven que algu els hagues sembrat
perque sortien i sortien, n´hi havien de grossos i bover i tambe mongetes, en vam
trobar tants que era negra nit quan vam dir prou. En Pere recorda que no havia donat menjar al ruc i no va agafar cap llum pensant que sabia els topalls de casa seva ja que havien tret la llum. De cop i volta varem sentir un terrabastall i uns grans crits.
Maria Maria ¡¡¡¡¡
Porta una espelma vine despresa, porta llum afanyat¡¡¡ No veig res ¡¡¡
Que passa Pere ????
Que tens ????
El Trempat el Trempat que ha tirat moltes cosses , i no se si ha tocat a mi o la paret, ha etzibat un reguitzell de cosses i sense llum.......
Et fa mal res tabalot ????
No Maria res, però si no portes llum no puc veure a qui a tocat. A MI O LA PARET ¡¡¡
Jo un vailet de 9 anys reia a cor que vols m’entres els cargols fugien del cistell.
Quins bons records, per mes que passi el temps els guardaré al meu cor.