No sé si en sabré

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Si la meva ànima tingues veu
avui cridaria el teu nom tristesa
i marcaria llàgrima viva,
on el camí del consol no té pressa.
Per que en sóc especialista
en no saber d'on surten els meus errors.
Podrien estar dibuixats en sorra
i esborrar-se en cada onada
i en mar blava desfer-se.
Però no.
Sempre acabo en llàgrima viva
al recordar,
el que podia i mai va ser
però vaig sentir,
ben endins del meu cor.
I em refugio en el record
pensant que aquest apaga el dolor.
Ai que poc en sé.
L'únic que mata el dolor
és la mort de pensar més
amb el que s'estima.
Intentaré matar al sentiment,
però no sé si en sabré.

Comentaris

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Sodelvent | 17-06-2012

    No matis el sentiment! Tot, inclús el patiment i el dolor, forma part de la nostra vida. Intenta treure'n la part positiva, busca la part bona de l'experiència però no matis el teu passat perquè t'acabes matant a tu mateix. Felicitats, m'ha agradat el poema perquè traspua realitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: