Cercador
No sé qui ets.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
No sé qui ets.
Un,
que m'omple
el cor.
El teu dibuix, m'abasta
de la manera més impensable.
Quatre ratlles,
al llenç d'una
senyalització
de parcs i jardins:
Dues cares,
dos somriures
uns ulls.
Traçats,
sobre mobiliari urbà.
No.
no has signat;
No ho fessis!
Series pertinentment
multat.
Com correspon a la transgressió,
en una societat, regularment
organitzada.
Ben ordenada,
mal encaminada.
Malcarada.
Les vies del tren
que el fan córrer,
li donen força
per descarrilar.
Els cops, les llàgrimes
El crit; i les rialles,
fan prendre arreu
de la somort,
la tempesta.
La natura de l'amor:
l'empenta que tot
aixeca, l'esclat
que tot ho escampa;
Malgrat tot.
Voldria donar-te les gràcies,
estimar-te, romandre
al teu costat...
Però no se qui ets,
sàpigues que et sento encara
que no et pugui abastar.
No se qui ets; pot ser
ni qui soc, però
si se que et tinc
per sempre!
al meu costat.
Comentaris
-
Lafadadelanit | 04-12-2009
Mentre et llegia m'ha vingut al cap la idea de desitjar i no saber el què o no conèixer el què.
Ara sí que sé però, que desitjo seguir llegint-te
Gràcies per haver-me comentat -
L'enhorabona[Ofensiu]Mercè Bellfort | 30-11-2009
per partida doble: per haver guanyat la porra i per regalar-nos aquest poema que m'ha deixat molt bon gust de boca, sobretot l'estrofa final. Un poema ben trenat!
Jo sí que sé qui ets: ets l'Epicuri, un bon company de Relats. Ens llegim!
Una abraçada.
Mercè -
certament[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 23-11-2009
jo tampoc sé qui ets, però sé que et tinc a tocar, et tenim a prop, i amb això ja anem fent, i ara ens trobem i ara ens perdem, però sempre intentarem seguir-nos trobant.
Una abraçada.
Ferran
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428714 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com