No sé què hi ha

No sé què hi ha darrera d'aquesta motivació repentina d'escriure. Procuro descartar la competitivitat, crec que ja és un tòpic dins el meu sistema de creences- un bon dia se'm va acudir buscar-me febleses i vaig pensar que era competitiu, i que era molt "cool" acceptar-ho i reconèixer-ho- i em decanto per les ganes d'expressar, de treure enfora, perquè tot just m'he estirat al llit ara i m'he notat una petita protuberància punxeguda que m'atravessava el pit. Al principi m'he espantat, però després m'ha semblat entendre-ho. Era una lletra, concretament una N majúscula, tota ella, que volia sortir enllà. Vistes les circumstàncies m'he estirat panxa avall no fos cas que acabés de sortir i em compliqués les coses, ara que no volia pensar...! Com que ella, tota insistent, no podia atravessar el matalàs, ha decidit intentar sortir pels ulls, i llavors ho he tingut clar. Li he dit: "està bé, està bé". Baixo. M'assec. Escric. I finalment, i dins d'una confusió creixent, i amb un ventall de possibilitats intuït, que ja em coïa, he reconegut: "tens raó". I he decidit fer-li un homenatge.